Crònica d’una mort anunciada !

« Je vous le promets, je tuerai l’Usap ». Vos ho prometi, mataré la USAP !
Aquesta és la promesa que Georges Frèche havia fet al Quinze de Montpeller.
Post mortem el Septimaniaca sudfranxullard ha guanyat. Cal dir que abans de declarar la fatwa contra el nostre club emblemàtic el jove batlle de Montpeller havia posat a ratlla la Fédération catalane du Parti socialiste, amenaçant de les tenebres exteriors els qui aquí es negarien a posar-se al servei de les seves ambicions « metropolitanes » per Montpeller. Gairebé tots es van rapidament transformar en catifes on l’altre es va copiosament aixugar els peus. Conseqüència lògica : va expressar als seus estudiants el menyspreu que podia tenir pels catalans. Com respectar els qui no es respecten ell-mateixos ? Els va talment « montpellieritzats » que ara són al cap de la falsa regió « Languedoc-Roussillon » i evidentment segueixen fidelment la seva política.

Els qui no volen veure més enllà de la pilota trobaran mil raons a la caiguda del nostre club. Àrbitres, ferides, estratègies i tàctiques esportives, finançament, i mala sort. Però un club emblemàtic com la Usap no pot ser més que un club si el país que el recolza és menys que un país. I aquest és el problema de fons. La caiguda de la Usap és la traducció a nivell esportiu de la caiguda del país amb el subcolonialisme de Montpeller

Ara, quan la tecnocràcia parisenca té el projecte d’enfortir més encara la subprefecturització de la nostra terra amb la proposició de regions ampliades, cal afirmar el nostre dret, com a minoria nacional, de tenir les institucions necessàries per a desenvolupar en aquest territori la nostra personalitat col.lectiva. Aquest és l’únic camí de la reconquesta. Mirant al Sud contemplem el magnífic exemple que nos donen els nostres germans en lluita per l’Estat català independent. Mirant al Nord veiem que els bretons, amb, entre altres, les barretines vermelles, reivindiquen la reunificació del seu país, uns poders legislatius regionals i la cooficialitat del bretó. Mirant a l’Est veiem que els Corsos ja tenen una institució representativa pròpia que ha pres una resolució per la cooficialitat de la seva llengua. Mirant a l’Oest és tot el país basc mobilitzat al voltant de « Batera », entitat federativa de totes les energies, que reivindica una col.lectivitat territorial representativa i la cooficialitat d’una de les llengues més velles d’Europa.
Ens hem d’inspirar d’aquests exemples i posar-nos en camí. Aixecant el país, ajudarem la Usap a tornar al lloc que li correspon.
(Article publicat a vilaweb-catalunya-nord el 7 de maig passat)