Aviat farà cinquanta anys que va nèixer al Rosselló-Alta Cerdanya un catalanisme polític minimament organitzat.   Des d’aleshores aquest moviment s’ha mantingut.  Avui hi ha en aquest àmbit quatre partits declarats:  Unitat Catalana, Esquerra Republicana de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular.   A l’excepció d’Unitat catalana els altres són partits pancatalans.  A les eleccions regionals que s’acaben de celebrar aquests partits van organitzar una plataforma “Sem” que finalment va recolzar a la primera volta la llista dels verds encapçalada per l’antic eurodiputat i antic vice president de la regió Midi-Pyrénées,  Gérard Onesta, i, a la segona volta, la candidatura de gauche de la Carole Delga.  CDC tanmateix s’ha distanciat d’aquest posicionament  intentant constituir una candidatura catalano-occitana, intent que hauria fracassat per errors en la mixitat obligatòria de la llista del departament de l’Erault.

El veredicte democràtic ara el tenim.  En aquesta segona volta de les eleccions “regionals”  al Rosselló-Alta Cerdanya-Fonolledes el partit d’origen neofeixista Front National  és a prop de 44 %.  La resistible ascenció  continua.  Cal dir que gauche et droite li posen des de fa decennis la catifa d’honor.  Començant pel Mitterand que els  va donar un cop de ma per crear dificultats al seu rival de “droite” .   Però uns i altres han desenvolupat unes polítiques tan nefastes que un partit demagògic com el FN ben poca cosa tenia de fer per aprofitar-se’n. La supressió de molts serveis públics, la liquidació progressiva de l’estat del benestar, l’infeudació de la política als interessos dels senyors de la finança internacional, la corrupció al més alt nivell de responsables polítics, el desenvolupament de l’economia submergida dels paradisos artificials, la marginació de capes senceres de la població, l’atur i la pobresa que creixen al mateix temps que creix la riquesa d’un nombre cada vegada més reduit de privilegiats, una politica internacional completament esbojarrada, el menyspreu secular dels pobles sotmesos com el nostre, amb l’autoodi que això va generant, i últimament l’intent de recuperació nacionalista dels atemptats per part del govern, amb  gesticulacions pseudoguerreres ,   vet aquí algunes de les tristíssimes realitats que expliquen l’evolució del vot FN,  vot  que podria culminar d’aquí uns 17 mesos a les eleccions presidencials.

El catalanisme polític hauria de fer un gran esforç d’anàlisis per intentar comprendre com s’ha deixat un camp obert a l’hiper nacionalisme francès durant tots aquests anys i iniciar seriosament la resistència si no volem que les petites conquestes realitzades en tots aquests anys se’n vagin en orri.

Els catalanistes podem trobar un consol i una esperança en la victòria històrica dels patriotes corsos a les eleccions territorials.  Gilles Simeoni (Partit de la nació corsa, Femu a Corsica) serà President de l’executiu i Jean Guy Talamoni (Corsica Libera) de l’Assemblea.  Pels jacobino-bonapartistes de droite et de gauche és un autèntic tsunami, un terratrèmol de magnitud 7.  L’illa de beutat amolla les amarres.  Bona vela i bon vent, amics!  Tingueu un pensament i feu vots  per nosaltres que tenim la nau encara atracada al port.

Arran dels terrorífics atemptats de Paris del 13 de novembre el govern francès ha decretat l’estat d’emergència.  .  Controls enfortits a les fronteres.  .  Ampliació considerable dels poders de la policia:  perquisicions possibles a tot moment i sense cap control a priori.   A més de les victimes innocents els terroristes han mort l’estat de dret.  És  la llur més gran victòria.

..

Amb menys de quinze dies ho hem pogut comprovar.  Aquests poders especials la policia els acaba d’utilitzar en contra de militants del moviment ecologista.  Gent pacifica, no-violent,  que no té res a veure amb el terrorisme, que no tenen cap contacte amb Daech o altres moviments totalitaris .  Gent que,  no sense raó,  posa en qüestió l’eficàcia de la missa solemne de la COP 21 a Paris, missa, recordem-ho, patrocinada  pels més grans contaminadors del planeta, uns bombers piròmans!  Aquests militants han estat víctimes de perquisicions nocturnes a casa seva, d’arrestacions , d’assignacions  a residència.

Una perquisició nocturna de la policia no és poca cosa.  És un traumatisme considerable per tota una família.  Entren amb força a casa destruint la porta sense contemplacions.  Són vestits com tortugues Ninja, amb armes de destrucció massiva.  L’objecte és terroritzar.

I aquí estem.  No terroritzaran pas una gent que, com els actuals terroristes, busca el martiri.  Però si que  terroritzaran les famílies víctimes d’aquestes absurdes agressions..

Seran eficaces aquestes mesures contra el terrorisme.  En podem dubtar.  Fins i tot poden ser contraproduents.  Un exemple.  El 14 de novembre al matí vaig passar la frontera amb cotxe amb tres companys .  A la sortida del peatge del Voló dos policies.  Ens van mirar sense aturar-nos. Si l’un de nosaltres hagués fet cara de magrebí haguessim pogut passar tan tranquil.lament?  Al tornar a la nit a l’autopista, a l’indret on s’aixecaven fa uns anys els controls, havien canalitzat la circulació en una sola via.  Allà hi havia un grup de policies francesos però tampoc vam ser aturats.   Els controls al “facies” són una temptacio de facilitat.

Però tenen dos inconvenients majors.  Un, pel fet que no tots els djihadistes són d’orígen magrebí.  Dos,  perquè poden radicalitzar els joves d’orígen magrebí víctimes permanents de controls injustificats.

Evidentment que hi ha urgència.  Hi ha urgència a plantejar la legitimitat d’una estructura politico social que ha permès que neixi un tal fenòmen.  La deshumanització dels terroristes són, en part, la conseqüència de tota una organització social globalment deshumanitzadora.  Un sistema que deixa de banda un creixent nombre de joves en barris on impera la llei de les màfies de la droga.  La majoria d’aquests joves són eixits, a la segona o tercera generació, de l’immigració magrebina.   L’assimilació jacobino-bonapartista que va ser a punt de funcionar amb nosaltres rossellonesos, ha totalment fracassat amb ells.  Han perdut la cultura d’orígen, però han rebutjat de fet la subcultura consumerista europea. Són  fora de la llei perquè les lleis els han deixat fora.  La llei té per ells només la cara de la repressió, sovint arbitrària:  policia o escarceller.    Les kalaixnikov i les cintes explosives són també una resposta al karxer de Sarkozy.  Sí, hi ha urgència a plantejar, a tots els nivells,   un altre estil de vida que el que coneixem.  El consumerisme  neoliberal sembra en suburbis deshumanitzats les granes de l’odi i de la despersonalització.