Vet aquí un comunicat del Comitat per la Regió Rosselló-Alta Cerdanya (C.R.R.A.C.)
sobre el nom de l’ens regional

Ahir s’ha publicat el decret que oficialitza el nom “Occitanie” per la nova regió. El menyspreu de Paris s’afegeix al de Tolosa per la realitat nord-catalana. Recordem que el nostre Comitat ha considerat com il.lusoria aquesta batalla pel nom. De fet en el marc de la regió “Languedoc-Roussillon” la dualitat cultural d’aquesta circumscripció era parcialment reflectida pel nom. Això no ha pas privat el “département” català de quedar el desgraciat d’aquesta col.lectivitat territorial, una discriminació realitzada amb el vist-i-plau de l’estat. Serà igual amb la nova regió la qual ni s’ha donat la pena de satisfer una reivindicació simbòlica modesta que no representava cap cost.

Alguns diràn que la manifestació dels 10.000 no haurà servit de res. Fals! Tot i les nombroses ambigüitats i els intents de recuperació fou un acte d’afirmació popular únic, mai vist, molt més enllà del moviment catalanista.

Tanmateix si un cop més el suflè torna baixar, com fou el cas desprès de la manifestació anti-Septimanie, aleshores sí, podrem dir que aquesta magnífica demostració de catalanitat popular de poc haurà servit.

Segur que hi haurà “amics” que faran tot el possible per desviar la ràbia catalana. És el cas evidentment de la Senyora Delga que nos fica sota el nas dues carrotes: un pretès “contracte de futur i de desenvolupament econòmic” i un Ofici de la llengua i de la cultura. Perdoneu, Senyora, però el burró català no es deixa pas enganyar. Té el sentit de la dignitat. I no hi renuncii per les vostres carrotes, fins i tot les més llamineres. Això dit, segur que trobareu aquí alguns col.laboradors. La flaire dels diners ha fet sempre sortir els porcs de la nostra porcigola com es cantava, fa temps, en el Grup Guillem de Cabestany. El poble jutjarà.
És també el cas dels qui aconsellen que es canviï el nom del “département” com a premi de consolació. D’aquí poc aquesta institució serà una pura entelèquia que es mantindrà algun temps ja que dóna a la classe política una renda de situació gens negligible. En quant al recurs, és una pura maniobra de diversió. El Consell d’estat s’ha pronunciat a títol consultiu.
No es desjutjarà pas al contenciós. Mentrestant la màquina regional serà ben rodada. Les ganes d’uns i altres a l’espera d’una improbable decisió hauràn baixat. Afegim que si es pronunciès en contra d’Occitanie seria per permetre la substitució del “subtitol” “Pyrénées-Méditerranée” al nom en litigi. Hauriem pas avançat d’un pam.

Per aquesta raó el nostre Comitat crida avui a l’aplec de tots els qui creuen que ha vingut el moment de reivindicar, en la més àmplia unitat, l’institució regional a la qual tenim dret. Si, per desgràcia, l’estat no reconeixia la legitimitat d’aquesta reivindicació convindria aleshores constituir-se en minoria nacional, organitzar-nos com a tal, engegar una resistència cívica no violent a base de no cooperació civil, buscar els recolzaments de la comunitat internacional i dels nostres germans sud-catalans.