Hem de ser optimistes :
1) hi haurà referendum l’any vinent a Catalunya-Sud
2) la pregunta serà clara : independència sí o no
3) el resultat serà una majoria ben clara i catalana pel sí

De Salses a Guardamar, tots, tots, ho celebrarem. Mes, lendemà de festa, què ? Que passa amb els rossellonesos i els cerdans de l’Alta Cerdanya?
Ja alguns han manifestat temences : el govern del nou Estat català independent no tindrà pas la temptació de jogar a la realpolitik ? Per aconseguir la complicitat de l’estat francès en les negociacions europees no es comprometrà pas a abandonar al llur trist destí els catalans de tras los montes ? Hi ha precedents. Per exemple a Irlanda.
Cal des d’ara que els Catalans d’una banda i l’altra de l’Albera preparin el demà.
El menys que podem exigir és que nos sigui reconeguda la nacionalitat catalana pel nou Estat.
Sem una minoria en el sentit del dret internacional. I tenim dret a la protecció i al reconeixement de la nostra nacionalitat per l’Estat català. Es podrà negociar amb la república francesa la possibilitat que els catalans d’aquesta banda tinguin la doble nacionalitat. Si no hi ha acord aleshores cadascú tindrà el dret d’escollir : o català, o francès. N’hi ha que ja ho tenen molt clar.
En aquest procès la societat civil sud-catalana està jogant un paper cabdal, per davant dels partits polítics. Cal ja des d’ara que digui clarament als partits que no se’ns podrà negar la nacionalitat catalana. Personalment tinc des del 1990 un bonic carnet de nacionalitat catalana. Té el número : 62501 ; se’n cuidava un equip de patriotes gironins, si no recordi malament a la llibreria « les Voltes ». L’adreça en el meu carnet és ben bé la de Perpinyà.
Al dors del document hi consta el « Decàleg del nacionalista català ». En aquestes Taules de la llei pàtria el precepte n° 6 diu lo següent : « No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els qui estimen la terra tenen dret a reclamar-la com a seva ». Que no se’ns regategi doncs aquest dret elemental.
I a propòsit d’aquesta qüestió de nacionalitat una petita anècdota. Quan un diputat europeu pren possessió del mandat, els serveis del Parlament li fan omplir una fitxa d’identitat. Aquesta fitxa serveix per fer-li el salconduit que manifesta a totes les autoritats dels estats membres la seva qualitat. A la pregunta « Nacionalidad » havia contestat : « catalana ». El resultat fou lo següent : « nacido (…) en Païses catalans » ; « Nacionalidad : española » ; « Direccion : (…) Perpinya (Roselló) » ;« ojos : blau » ; « pelo : castony ». Manifestament el funcionari que va realitzar el salconduit havia fet el que podia. Demà, aquest mateix funcionari no s’embolicarà pas els papers : al Parlament europeu, la nacionalitat catalana serà enfi plenament reconeguda que sigui del nord o del sud, de terra endins, de mar enllà…

PS aquestes reflexions foren fetes el 10 de desembre passat. No havien arribat al blog perquè desprès de reformes tecniques no l’havia pas pogut obrir. Ara sabem que, en la consulta, hi hauria dues preguntes. Sabem també que el President Mas vol que la consulta es faci en tota legalitat. La legalitat és que la consulta és competencia de l’Estat. Ningú avui es pot creure que les autoritats competents de l’Estat espanyol deleguin aquesta competència a la CAC. Doncs si s’ha de respectar la legalitat vigent, el 9 de novembre no es podrà celebrar cap consulta. En quant al pla B, el de les eleccions plebiscitàries, és ple d’incerteses. Ho veiem amb el projecte de candidatura cívica a les Europees. Si aquesta es realitza, deixarà de banda alguns dels partits a favor de la consulta. Personalment crec que desprès de les manifestacions cíviques dels dos últims 11 de setembre, les autoritats catalanes tenen tota la llegitimitat per convocar un referèndum sota control internacional. La legalitat la té Espanya. La llegitimitat, avui, Catalunya. Si haguessin respectat la legalitat les 13 colonies britàniques d’Amèrica del Nord encara serien sota el domini de Londres. Seria bo que les autoritats sud-catalanes meditessin aquest exemple i tinguin el coratge de la ruptura llegítima.