Votarem aquest mes de Març al Rossellὀ per renovar 16 dels 31 membres del Conseil Général  és a dir de l’Assemblea que decideix de la politica del Département des Pyrénées Orientales. La circumscripciὀ electoral és el Canton.  Cada Canton elegeix un Conseiller a l’escrutini uninominal majoritari a dos torns Com Janus el Département  té dues cares.   D’una banda és una circumscripciὀ administrativa de l’Estat amb el seu representant el Préfet. D’altra banda i subsidiàriament és la col.lectivitat territorial que es regeix sota el control del representant de l’Estat.  Doble cara com Janus, sἰ, perὁ les males llengües dirien que,  a diferència del Déu dels Romans,  la col.lectivitat, ella, ignora el passat i no sap veure l’avenir.  Sἰmptome d’aquesta greu ceguesa el lema de l’instituciὀ : « L’accent catalan de la République française » (sic !) Bé, doncs,  als qui toca aniran a votar.  Amb el nivell d’atur que coneixem ja podeu pensar que sὀn molts els candidats.   Els entesos diuen que la majoria que és del Parti Socialiste no canviarà.  No vull entrar-hi.  En diria de massa grosses.  Perὁ si més no m’agradaria fer algun comentari sobre la posiciὀ dels partits catalans en aquests comicis.  Com tothom sap,  a Catalunya-Nord,  sem força  rics de partits catalans i molt pobres de votants.   Pel que fa als partits en tenim quatre que sὀn per ordre cronolὁgic:   Esquerra Republicana de Catalunya, Unitat Catalana, Convergència Democràtica de Catalunya i Reagrupament.  D’aquests quatre només Unitat és un partit orgànicament independent de Catalunya-Sud encara que tingui un acord de cooperaciὁ amb Solidaritat.  ERC i Reagrupament no presenten candidats.  Convergència en presenta en gairebé tots el cantons.  Pel que fa a Unitat, el seu secretari, Brice Lafontaine havia anunciat que es presentaria al Canton perpinyanenc de St Jaume (la Medina de la Fidelissima) perὁ a l’últim moment hi va renunciar acusant  Convergència d’haver-se negat a una entesa electoral i cridant a votar en contra dels seus candidats a Radio-Arrels.  A la mateixa antena el representant nord-català de Convergència, Jordi Vera, va explicar que mai havien tingut cap demanda d’entesa directa, que Barcelona havia contestat a la peticiὀ d’Unitat que s’havien de dirigir a la direcciὁ de Perpinyà .  Fou un exquisit moment de lliçὀ polἰtica.  Cal dir tanmateix que l’exercici no era gens dificil vista la poca traça del candidat a la candidatura d’Unitat, Brice Lafontaine.   Jordi Vera va declarar a més a més que seria dificil pel seu partit de trobar un acord amb Unitat puix que el partit germà d’Unitat, Solidaritat, havia votat en contra de l’investidura d’en Mas al Parlament.    A travès d’aquest petit incident veiem un cop més com n’és de contraproduent la creaciὁ de sucursals nord-catalanes de partits sud-catalans.  Tenim uns problemes de supervivència aquἰ i els problemes polἰtics del sud  enterboleixen artificialment les necessàries clarificacions.  Cal repetir que sem a anys llums de la situaciὀ del Principat i de les altres terres catalanes sota l’Estat espanyol.   Es d’esperar que un dia els responsables polἰtics s’adonin d’aquesta realitat i en treguin junts les conseqüències.