Me’ls trobo sovint al metro, a Barcelona. També a les estacions de RENFE i a les dels Ferrocarrils. Són persones joves, d’entre 18 i 30 anys, d’aspecte desendreçat, no sempre nets però mai del tot bruts. Fan un posat de despistats al costat de les màquines per validar el bitllet esperant algú que entri.
Quan m’acosto i poso el bitllet, sento com se m’acosten per darrera i, quan s’obren les portes, se m’enganxen a l’esquena per passar sense pagar.
La veritat és que no sé si van curts de calers, si ho fan per l’adrenalina del risc o si són el que s’anomena “joves antisistema“. Jo, de moment, els he batejat com a “Gratuismes” que vindria a voler dir “persona a qui li agrada gaudir dels serveis de pagament de forma gratuïta”.
Si van curts de calers, malhauradament no hi puc fer res. El que els recomano és que es formin per tal que se’ls hi obrin més oportunitats professionals.
Si ho fan per l’adrenalina del risc, els recomano que es comprometin de debó amb alguna cosa: una relació de parella, una causa social, una feina, etc. Els compromisos et fan sentir molt més viu que entrar sense pagar al metro.
Si ho fan per què són “joves antisistema” i és la seva manera de protestar, els hi demano que vagin a peu. Caminar és bó per a la salut càrdio-pulmonar i enforteix els ossos. Els metges recomanen caminar entre 45 minuts i una hora al dia. Així, a part de millorar la seva salut no farien servir les infrastructures d’aquest sistema que tant detesten.
De fet, ja haurien de saber que de sistema n’hi ha hagut sempre. Va ser gràcies al sistema dels micos, que ens va fer fora dels arbres, que l’home va evolucionar. I un cop a terra vam haver de crear el nostre pròpi sistema per organitzar-nos, segurament partint de la base del que havíem après quan vivíem als arbres. Aquest sistema inicial, que s’ha anat modificant al llarg dels temps fins arribar a l’actual, conserva la seva escència: s’ha de seguir unes normes per gaudir dels beneficis.
