El mateix dilema de cada estiu

Ja hem passat l’equador de juliol d’un estiu no massa calurós però que, tot i la calor moderada, no ha impedit que engeguem l’aire acondicionat.

Els lectors que feu servir el transport públic estareu d’acord amb mi en que a l’hivern hi passem calor i a l’estiu fred. Anar contra el clima contribueix a disparar les emisions de CO2. D’això molta gent n’és conscient. Tot i això s’han fet pocs esforços per modificar dos qüestions bàsiques que ens ajudarien a passar menys calor a l’estiu (o menys fred, segons com ho mirem).

Per una banda, si els dissenyadors de moda creéssin un look formal que no inclogués americana ni corbata els homes, ja de per sí més calurosos que les dones, podrien anar a treballar més fresquets. Fa anys que a Japó s’ha eliminat l’ús de l’americana i la corbata a l’estiu per tal de reduir les emisions de CO2.

Per altra banda, algunes modificacions tant als edificis d’oficines com de vivendes permetrien mantenir una temperatura més baixa a l’interior. Aquestes modificacions no deixen de ser una variant de la ja clàssica solució d’abaixar les persianes que es fa desde temps inmemorials. En les oficines, tintar els vidres de les zones amb sol directe, posar doble vidre amb càmara d’aire aillant al mig, o regular la temperatura en base a la humitat de l’ambient són algunes de les opcions que hi ha.

Una gran despesa per contrarresta les emisions? No, una inversió que s’amortitzaria amb l’estalvi energètic de pocs anys.

Quant a Míriam Algueró Josa

Experta en comunicació on-line i apassionada de la sostenibilitat i la RSC visc a cavall entre la ciutat i la montanya procurant fer que aquest món sigui, cada dia, una mica més colaboratiu.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Medi Ambient, RSC i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.