L’acte de processament del sumari sobre els atemptats de l’11-M fet públic pel jutge de l’Audiencia Nacional Juan del Olmo ha posat de manifest coses que ja sabiem:

1. que el suport de l’Estat espanyol a la guerra de l’Iraq i la política de seguiment de l’anterior govern envers els EUA van influir els autors dels atemptats,
2. descarta totalment qualsevol implicació d’ETA en la trama
3. i recorda que el CNI i la Guàrdia Civil havien informat el govern d’Aznar del perill d’un atemptat per part de grups islamistes.

Malgrat l’informe judicial el PP s’entesta en la teroria de la conspiració i dubta de la investigació, tot per no haver de reconèixer la falta de previsió i les mentides i mitges veritats que van dir entorn dels atemptats des del mateix dia 11-M.

El PSOE tampoc no ha encertat en la seva anàlisi en donar per tancada la investigació.

Uns i els altres hauran d’esperar el judici i deixar de polititzar unes conclusions judicials que hem de suposar que són merament tècniques.

Jacques Chirac, finalment va decidir retirar la llei del primer contracte jove de treball, una decisió que va anunciar el gran defensor d’aquesta llei, Dominique de Villepin.

El govern conservador va reconèixer que la retirada d’aquesta mesura per la qual havien apostat ha estat una derrota.

Pels sindicats, pels estudiants, per l’oposició d’esquerres i per la majoria de l’opinió pública francesa ha estat una victòria que s’ha aconseguit després de dos mesos i mig de vagues i d’unes mobilitzacions que només tenen com a precedent les protestes que el 1995 van obligar el conservador Alain Juppé a retirar la seva reforma de les pensions.

D’aquesta crisi el govern conservador francès en surt molt tocat, just quan Jacques Chirac passa un dels moments més delicats del seu mandat i un any abans de les eleccions presidencials, en què Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy competeixen per substituir-lo. Només dos dels tres han estat els grans perdedors de la crisi dels contractes per a joves, una crisi que se suma al desgast que els va ocasionar la revolta social de la tardor als barris de les grans ciutats. Sarkozy n’espera treure un bon rèdit polític.

Ni Sarkozy i ni De Villepin, enfrontats per les presidencials, estan en el seu millor moment polític. A favor seu només hi tenen la profunda divisió que hi ha en les files socialistes des del referèndum de la Constitució Europea.