El 28-N va ser un diumenge de tardor com qualsevol altre. Fresquet i plujós, al capvespre, i una mica gris, al llarg de tota la jornada. Tret d’un degoteig de gent a prop dels col·legis electorals, en els carrers no vaig saber veure res gaire diferent de la resta de caps de setmana de final de novembre. Els llums de Nadal estaven encesos en els barris comercials i al centre de les poblacions més importants de la demarcació. Fins i tot els mitjans de comunicació, tret dels informatius, al llarg del dia i abans de les 8 del vespre no feien cap desplegament excepcional. Ningú no diria que hi havia eleccions, i menys si escoltaves les converses de la gent: l’únic tema que d’atenció per tothom era el Barça-Madrid d’aquest vespre; s’hi notava molta passió i una gran expectativa que no es palpava en relació amb els comicis. El joc electoral no tenia cap secret, ningú no s’esperava cap sorpresa, tret d’algun aspecte residual; tothom sabia amb antelació qui era el guanyador i qui eren els perdedors. Només en la xarxa, en el món 2.0 hi havia gran activitat electoral, a mitjan tarda ja es donaven uns resultats molt aproximats als definitius. La sorpresa més esperada, aquest vespre.