La ministra de cultura Ángeles González-Sinde ha fracassat en el seu altre intent de posar barreres a internet. El seu objectiu és posar fi a les descarregues a la xarxa i diu que està avalada pel president dels Estats Units, Barack Obama, i Georges Bush, que es van lamentar de l’augment de la pirateria a internet en l’Estat espanyol. Si el model que ens proposa la ministra és el dels nord-americans, esverats i alarmats per les filtracions de Wikileakes, que treu a la llum totes les seves mesquineses, val més que la llei Sinde no prosperi, perquè potser al darrere de tot plegat no hi ha simplement un intent de protegir el drets d’alguns autors si no el d’establir normes i, d’aquesta manera, posar límits a la llibertat d’expressió a la xarxa tot i que, després, amb un acte fariseisme, tots plegats condemnin la censura que practiquen governs com el de la Xina o Cuba a internet.

Entre moltes de les felicitacions nadalenques que he rebut aquest dies, la majoria digitals, m’ha sobtat la del grup d’ateus de Catalunya. Aquesta diada té un sentit de pau, solidaritat, germanor i tot allò que transgredim tots plegats al llarg de l’any, i va molt més enllà d’una festa religiosa. És el dia que es viu amb família i amics, en què teòricament es pensa en els altres, en els més necessitats i més desvalguts. Les ONG aprofiten per apel·lar a la responsabilitat dels seus donants, es posen en marxa tot tipus d’iniciatives solidàries, es fa La marató de TV3, ens juguem els quartos a la rifa i ens gastem tot allò que tenim i més en regals, obsequis i àpats. Després de Reis tot continuarà igual i, fins al Nadal que ve, no ens recordarem més ni de vells amics, ni de parents, ni d’indigents, ni d’ONG, ni d’aportacions solidàries. Malgrat tot, avui, com diu la cançó de Pau Riba, tots estarem pendents de veure “què ens portaran a taula”.