La sanitat, a l’UCI

Recorden aquella cantarella sobre l’estat del benestar? Mentre uns deien que se l’estaven carregant, els altres ho negaven una i altra vegada. No sé qui té raó, ni m’interessa. El cert és que, a partir d’ara, en aquest país, si no et pots pagar una mútua privada, o tens diners o t’ho passaràs molt malament. Si ets pobre, tens pocs recursos, estàs a l’atur o t’han abaixat el salari, no et podràs permetre el luxe de posar-te malalt. Si tens aquesta desgràcia, encara que hagis pagat durant tota la teva vida laboral per tenir una atenció mèdica mínimament digna l’hauràs de tornar a pagar quan la utilitzis. Una atenció sanitària que, en contra del que es proclama, mai ha estat gratuïta, tots els treballadors l’hem anat pagant en cada mesada. A banda dels medicaments també ens faran pagar part de les pròtesis, del transport en ambulància i també les cadires de rodes. La sanitat pública que teníem està tocada de mort.

Un país en venda

Que estem fotuts? Tots hi estem d’acord. Que s’han de fer sacrificis, hi estiguem o no d’acord? N’hem de fer per nassos, perquè ens retallen el sou, els serveis bàsics de la salut i l’educació ja no són el que eren, etc. Però arribar a posar a la venda una finca pública protegida als límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, com és el cas de la Torre d’en Mornau, ja és més que preocupant. No sé si la cosa és un frau de llei com diuen els naturalistes, però ens crea inseguretat jurídica. Si el que és públic i protegit ara es pot privatitzar, després també es podrà desprotegir. Serveixen per a alguna cosa les lleis de protecció de la natura i la llei de protecció del Parc Natural dels Aiguamolls aprovada pel Parlament de Catalunya? O és que és cert que tenim un Parlament tant de fireta que ni nosaltres mateixos respectem les lleis que aprovem. Si és que el país està en venda, podem recórrer als xinesos, que ho compren tot.