La millor manera de no pagar l’autopista és no circular-hi. Ja sé que es difícil i pot arribar a ser un objectiu impossible d’assolir en determinats trajectes. La campanya del #novullpagar, és una protesta contra una injustícia. Va començar amb molta força i malgrat les pressions i amenaces la protesta continua. S’ha aconseguit que molts dels emprenyats amb el govern estatal perquè només paguem peatges a Catalunya, ara s’emprenyin amb la concessionària i amb el govern català. Per treure ferro a la protesta dels primers dies, ens van dir que els usuaris que no havien pagat no arribaven als 3.000, però resulta que les denúncies tramitades per saltar-se el peatge són 16.000. En què quedem? Hi ha una altra protesta, menys sorollosa i molt més nombrosa en contra dels peatges. És la protesta silenciosa dels milers de conductors –que vaig observar en un tram de l’N-II entre Figueres i la Jonquera, on el volum de trànsit és impressionant, tant de turismes com de camions– que fa dies van deixar d’utilitzar l’AP-7. Si els catalans deixem de fer servir l’AP-7 i no els surt a compte l’hauran d’alliberar –com a Madrid– i a més provocarem el caos a l’N-II. Això sí que fa mal!
Arxiu diari: 22 maig 2012
Menors
Retallar, optimitzar, racionalitzar, estalviar, prioritzar. Seria molt llarga la llista d’adjectius o eufemismes que s’utilitzen cada dia per explicar que es tanca, suprimeix, elimina o redueix un servei determinat. Alló que en deien l’estat del benestar, i que no vam acabar d’assolir mai, tenia bases sòlides en la sanitat, l’educació i en alguns aspectes socials. Que darrerament s’han anat aprimant. Sempre en detriment de serveis bàsics o que afecten les capes més febles de la societat. Ara toca el torn als menors. Els menors, que quan delinqueixen no se’ls pot aplicar el Codi Penal, sinó que se’ls aplica una llei de responsabilitat específica per als més jove. Hi ha centres especial per als menors, creats amb la finalitat d’aconseguir reinserir-los sense conflictes en la societat. Per això es van repartir aquests espais per tot el territori: els menors interns en aquests centres havien d’estar prop de les famílies, dels seus advocats i els jutges que porten el seu cas. Aquests aspectes ara ja no s’han de tenir tan en compte en el nou model incert al qual estem abocats. La decisió política ha estat contundent: calia tancar centres de menors a Girona i a Mollet. Tot sigui per la prima de risc!