Un dels esports més practicats al nostre país és criticar la política i els polítics. És com parlar de futbol, tots hi entenem i tothom es veu capaç d’opinar a veure qui la diu més grossa. Però curiosament mentre, per una banda, admirem i convertim en ídols i herois determinats jugadors del Barça fins que cauen de l’escambell, per un resultat advers, per una altra banda deixem verds els polítics o els que aspiren a ser-ho. No tenim compassió. És cert que fa massa mesos que estem en campanya, encara que oficialment no va començar fins ahir a la nit (avui a les zero hores per ser legalment precisos). Podem pensar que la campanya no serveix per a res, potser és cert. Tot i els seus defectes, aquest és el joc democràtic. Potser no era exactament això el que volíem, el que vam somiar, però va costar molt car aconseguir-ho, no malbaratem aquest somni.