Els barri gitano de Figueres continua essent un problema. Ara ho és més que abans, per temes de seguretat, perquè s’ha d’endreçar o perquè algú pot pensar que fa nosa. De fet, en el seu moment, a finals dels anys 60, es va construir cap als afores de la ciutat. Avui amb el creixement urbà, aquest barri ha deixat de ser perifèric, i no pas marginal, tot i que amb la proximitat de la nova estació del TAV adquireix molta rellevància. La solució del barri de Sant Joan, es dibuixa amb una transformació urbanística, però no hi sé veure la part social.
Arxiu d'etiquetes: Societat
Menors
Foto: Lluís Serrat
La participació de menors en els aldarulls d’aquests dies a Salt reobre un debat controvertit sobre la seva responsabilitat penal, i fins a quin punt es poden acollir al dret a l’honor i a la pròpia imatge, i sortir impunes de les malifetes en què participen. El que cal preguntar-se és qui i amb quina finalitat utilitza i manipula aquests joves sabent que, amb les polítiques de protecció dels menors, aquests nois agitadors en sortiran pràcticament impunes. Sóc absolutament partidari de defensar els drets dels menors de 18 anys reconeguts en la Constitució Espanyola i en la Convenció de Drets dels Infants de les Nacions Unides, però amb sentit comú i limitant aquests drets en els casos que siguin utilitzats de refugi als autors d’actes violents i de bandes o grups com els que han actuat aquests dies a Salt. Si no apliquem les excepcions de la norma en aquells casos que clamen al cel, acabarem fent un flac favor i desvirtuant els drets que protegeixen la majoria de menors.
Viure al Barri Vell de Girona
Perquè Girona es pugui vendre com una ciutat de postal amb els suposats beneficis que això comporta sovint hi ha inconvenients. No es fàcil acceptar que et diguin quin tipus de persianes pots posar al balcó, de quin color les has de pintar, o que envellir el paisatge urbà et suposi un cost econòmic que no pagaries si visquessis en un altre barri. Tots recordem les protestes de fa uns mesos per la decisió de l’Ajuntament de repintar les cases de l’Onyar. Està clar que tocar determinades coses del Barri Vell provoca que els interessos de la gent que hi viu topi amb la normativa prevista únicament per a aquest sector. Estem d’acord que hi ha d’haver uns criteris que s’han de complir per evitar que a la llarga es faci malbé l’encant d’aquesta part de la ciutat. Sovint, però, es troba a faltar per part dels responsables municipals la mateixa sensibilitat que s’exigeix als soferts veïns.
Foto: Dani Vilà
Estufes
L’Ajuntament de Girona ha estat un dels primers de Catalunya que reglamenta l’ús de les estufes a les terrasses dels bars i restaurants a l’aire lliure. Llàstima que aquesta normativa respongui únicament a raons tècniques i de seguretat i que el consistori gironí no vagi més enllà. A França, les estufes al carrer van originar un intens debat entre els restauradors i les associacions ecologistes que consideren aquests aparells una despesa energètica contradictòria amb les mesures d’eficiència i estalvi que s’estan promocionant des dels governs per reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera i frenar el canvi climàtic. A casa nostra, cap administració no s’atreveix a qüestionar-ne la idoneïtat malgrat que s’omplen la boca amb mesures per la defensa del medi. Potser el proper pas serà posar aire condicionat, perquè ja em diran si no és una bajanada escalfar el carrer en ple hivern.
Sinde
La ministra de cultura Ángeles González-Sinde ha fracassat en el seu altre intent de posar barreres a internet. El seu objectiu és posar fi a les descarregues a la xarxa i diu que està avalada pel president dels Estats Units, Barack Obama, i Georges Bush, que es van lamentar de l’augment de la pirateria a internet en l’Estat espanyol. Si el model que ens proposa la ministra és el dels nord-americans, esverats i alarmats per les filtracions de Wikileakes, que treu a la llum totes les seves mesquineses, val més que la llei Sinde no prosperi, perquè potser al darrere de tot plegat no hi ha simplement un intent de protegir el drets d’alguns autors si no el d’establir normes i, d’aquesta manera, posar límits a la llibertat d’expressió a la xarxa tot i que, després, amb un acte fariseisme, tots plegats condemnin la censura que practiquen governs com el de la Xina o Cuba a internet.
Nadal
Entre moltes de les felicitacions nadalenques que he rebut aquest dies, la majoria digitals, m’ha sobtat la del grup d’ateus de Catalunya. Aquesta diada té un sentit de pau, solidaritat, germanor i tot allò que transgredim tots plegats al llarg de l’any, i va molt més enllà d’una festa religiosa. És el dia que es viu amb família i amics, en què teòricament es pensa en els altres, en els més necessitats i més desvalguts. Les ONG aprofiten per apel·lar a la responsabilitat dels seus donants, es posen en marxa tot tipus d’iniciatives solidàries, es fa La marató de TV3, ens juguem els quartos a la rifa i ens gastem tot allò que tenim i més en regals, obsequis i àpats. Després de Reis tot continuarà igual i, fins al Nadal que ve, no ens recordarem més ni de vells amics, ni de parents, ni d’indigents, ni d’ONG, ni d’aportacions solidàries. Malgrat tot, avui, com diu la cançó de Pau Riba, tots estarem pendents de veure “què ens portaran a taula”.
Macrobordell
El macrobordell més gran d’Europa dijous obrirà les portes a la Jonquera. Potser val la pena resignar-se al fet que existeixin aquest prostíbuls, si això servís per treure de les carreteres les prostitutes i els seus pinxos, i per posar fi a les màfies i els proxenetes que hi ha al darrere. Diuen que aquest bordell fronterer és fruit de la política de Sarkozy, que ha prohibit la prostitució a França, però no l’ha eradicat. Deu ser per això que avui és dóna una situació ben curiosa. Abans, els d’aquí anàvem a Perpinyà a veure porno, i ara són els francesos els que vénen aquí a practicar-lo. Sóc del parer que prohibir la prostitució incentiva la part més miserable del negoci. Perquè la cosa ha estat, és i serà un negoci. Si mirem cap a una altra banda tampoc no resoldrem res. Potser tenen raó aquells que defensen que es reguli la prostitució per exigir-ne un control clar amb la cosa fiscal, sanitària….