La meva finestra

Avui, dia Internacional de la Dona recupero un article que vaig escriure al 2007, perquè tot i el pas dels anys, ja en fa 4, encara està en vigor i queda molt per fer. Tan debó aquest dia, un dia, perdi el seu sentit, voldrà dir que hem evolucionat i que ja no és necessari. 

Tal dia com avui de l’any 1908, 129 dones treballadores de l’empresa Sirtwoot Cotton, de Nova york, que van ocupar la fàbrica de forma pacífica en senyal de protesta per les condicions laborals i reivindicant la igualtat salarial, la reducció de la jornada a 10 hores i el dret d’alletament, van morir tràgicament quan es va calar foc, sembla ser de forma intencionada, i l’amo va ordenar que no s’obrissin les portes.

Avui, Dia Internacional de la Dona, commemorem la seva lluita i les recordem amb el color lila, color de la roba que cosien durant jornades interminables.

El reconeixement per part de Nacions Unides del dia 8 de març com a Dia Internacional de la Dona, convidant als països a dedicar un dia a la celebració dels drets de les dones i la pau internacional, em fa reflexionar sobre la importància de proclamar i reconèixer el dret d’una persona a no ser discriminada per haver nascut dona en una la societat que, sovint avança, però no evoluciona.

Les dones participem de forma activa en tots es àmbits de la societat i durant el segle XX és destacable la dimensió dels canvis protagonitzats per les dones, com és l’accés massiu al mercat de treball i als nivells més alts de l’educació.

Malgrat això, ben entrat el segle XXI, ens continuen arribant missatges que exclouen a les dones, que són poc respectuosos amb la seva competència a la societat, amb la seva dignitat i amb els seus drets i llibertats.

En la societat del coneixement, en la societat dels avenços en comunicació, sembla ser que alguns responsables de campanyes de comunicació es resisteixen a canviar, a evolucionar. Continuen fent ús d’estereotips que emmarquen a les persones i, particularment a les dones, amb patrons culturals àmpliament acceptats per la  societat durant una època, però que ja no estan vigents.

Aquest fet acaba per provocar que, mentre gaudim d’una societat avançada on trobem una gran diversitat de dones participant activament, i cada cop més, en tots els àmbits, els missatges que es reben ens allunyen d’aquesta nova realitat que tants esforços ha costat, fins al punt d’ignorar-la.

Així doncs, mentre es continuï dibuixant a les dones de totes les edats sols com a éssers passius, dolços i carinyosos, com a éssers per sota dels homes i depenents d’ells, com a éssers amb una dedicació pràcticament exclusiva a l’esfera privada i familiar i amb la bellesa com a únic valor o preocupació obsessiva; mentre es continuï abusant en la utilització del cos de la dona com a reclam o de la dona com a objecte sexual, la societat avançarà però no evolucionarà i continuarà essent necessari recordar amb un 8 de març que els drets de les dones no només s’escriuen, sinó que ens comprometen.

És necessari que d’això en prengui consciència tota la societat i en aquesta tasca és fonamental la implicació de tots els poders públics. La presa de consciència dels que ens governen i, en particular, dels que ens governen en administracions més properes és essencial per aconseguir la plena igualtat d’oportunitats entre homes i dones i en ells recau la responsabilitat de fomentar les polítiques que ho facin possible.

                                                                                           Campdevànol, 8 de març de 2007.