Etcètera

Dijous va començar l’estiu, l’estació de l’any de més calor però també la de més diversió. I per passar un estiu sense faltes ni barbarismes, repassarem algunes paraules que fem servir incorrectament durant aquesta època de l’any. I comencem per la nit de Sant Joan, que dissabte va marcar l’inici de l’estiu, o més ben dit la revetlla, que no és sinònim de verbena, que és un barbarisme, si bé en català existeix la paraula berbena, per designar una herba de la família de les verbenàcies. Però no ens desviem del tema, la revetlla de Sant Joan va ser, com cada any, una nit marcada pels petards, els coets, les piules i els focs artificials o d’artifici (totes dues formes són correctes en català), i la gresca i la barrila (el mot farra el deixem per als castellans).

Un cop passat Sant Joan arriben els dies en què la platja es converteix en el millor antídot per passar la calor. I si volem refugiar-nos de les altes temperatures, a la platja farem bé de portar-hi un para-sol (amb guionet, perquè el segon mot comença per s-, com cama-sec i poca-solta), per protegir-nos, al mateix temps, del rajos ultraviolats del sol, i una gorra o un capell (res de gorros). A banda del para-sol, recordeu a empastifar-vos (no embadurnar-vos, que és un barbarisme) de crema solar. Quan és hora que els nens vagin a l’aigua, hem de vigilar a posar-los aquells flotadors que van al voltant del braç, si encara no saben nedar gaire bé, i que en català anomenem braçals, mentre que els castellans en diuen manguitos. També poden fer servir el flotador esfèric que es posa a l’esquena, generalment de suro: la bombolleta (i no la burbujita). I, si ja saben nedar, els podem posar les aletes o els peus d’ànec o unes ulleres per nedar sota l’aigua com un autèntic bus (i no busso, que és una forma calcada del castellà), i així veuran venir les meduses (amb s sonora). I, si enmig de tant de bany, els grans teniu ganes de descansar una mica, sempre us podeu tombar en una gandula, però eviteu les tumbones que són un barbarisme. I, per fer un aperitiu, sempre podeu acostar-vos a la guingueta de la platja (el xiringuito és un castellanisme), que és un negoci que a l’estiu sempre hi fa l’agost, i mai més ben dit.

I què pot ser millor per refrescar-nos que un gelat? Tot un altre món, terminològicament parlant. Segons la manera de presentar els gelats, explica l’Optimot, els podem anomenar cucurutxo, cucurull o cornet, els que se serveixen en una galeta amb forma de paperina; gelat de pal, el que té forma allargada i porta un palet clavat per sostenir-lo i que en castellà s’anomena polo; gelat de barra, el que es presenta amb forma de barra de secció quadrada i que els castellans en diuen helado de corte,i tall de gelat, per referir-nos a la porció tallada d’un gelat de barra que se serveix entre dues galetes i que en castellà s’anomena corte de helado.

I un últim consell: recordeu que a l’estiu no cal posar l’aire condicionat (i no acondicionat) a temperatures gèlides per combatre la calor, que després arriben els refredats o constipats (no els costipats).