LA SALUT DEL SÒL PELVIÀ
20 juliol 2010 per Olga Domènech Casadevall
Cada dia són més freqüents les consultes als fisioterapeutes per problemes relacionats amb les disfuncions a nivell de la pelvis: la pèrdua d’orina, el descens de la bufeta o de l’úter, dolor al sòl pelvià després del part, vaginismes, restrenyiment crònic…
I no és que cada vegada siguin més freqüents aquests problemes, sinó que cada vegada ens atrevim a parlar-ne amb més naturalitat, buscar solucions i no conformar-nos a conviure amb el problema.
La pelvis de la dona està sotmesa constantment a pressions que afavoreixen un descens de les vísceres i un afebliment de la musculatura perineal.
Si a això li afegim un embaràs, un part, uns canvis hormonals normals en la menopausa, una activitat esportiva d’impacte, una activitat que impliqui esforç o una postura corporal incorrecta les disfuncions ginecològiques i/o urològiques les tenim quasi assegurades.
I l’home no s’escapa d’alguns d’aquests problemes. Les diferències anatòmiques són evidents, per tant no hi haurà un descens dels òrgans però sí que hi haurà un augment de la pressió interna, un mal funcionament de la pròstata i de la bufeta, trobarem hemorroides i, molt sovint, hèrnies inguinals.
Davant d’aquesta situació la fisioteràpia ha anat avançant per oferir solucions, ajudar a millorar l’estat del sòl pelvià i, el que és més important, ajudar a prevenir tots aquests problemes.
Comencem amb quatre recomanacions bàsiques:
-evitar esports que impliquin salts o impactes importants
-realitzar exercici físic moderat: incloent sempre estiraments, consciència del cos, treball abdominal hipopressiu, treball del sòl pelvià…
-“no aguantar el pipi”: intentar que entre una micció i l’altra no passin massa hores, de manera que la bufeta no arribi al límit de la seva capacitat
-evitar el restrenyiment, per tal d’estalviar esforços al moment d’evacuar i evitar una congestió a nivell abdominal.