De cap a peus

Hi ha opinions per tots els gustos, com sempre.

Des del meu punt de vista els nens no necessiten sabates per caminar, i els adults tampoc. Però el nostre entorn no és segur i no podem anar descalços pel carrer.

El peu és una estructura arquitectònica molt perfecta, amb uns arcs per aguantar el nostre pes i uns tensors (lligaments, músculs i fàscies) per equilibrar-nos durant el moviment i durant l’estàtica. Anatòmicament els peus no necessiten cap ajuda per posar-se drets ni caminar.

Quan comencem a caminar els peus semblen molt tous i inestables, però tot just s’estan formant. El més important que s’està formant quan comencem a caminar és el sistema propioceptiu, un sistema de consciència del nostre cos i capacitat de reacció davant d’un desequilibri.

Per exemple, posem el peu a terra i hi ha una pedreta, el nostre peu es torça una mica. Els lligaments del turmell detecten aquest moviment en desequilibri, informen ràpidament al cervell i, aquest informa als músculs de la cama i del peu perquè reaccionin i no ens fem mal. Cal que la informació circuli a molta velocitat i que els nostres músculs sàpiguen respondre correctament, és un aprenentatge.

La millor manera de treballar i desenvolupar aquest sistema propioceptiu és caminant descalços i, millor, si és per un terra desigual (camp, sorra, gespa…).

Amb els peus empresonats dins d’unes sabates molt dures el peu no pateix aquest desequilibri (el pateix el genoll!), però tampoc aprèn i perfecciona aquest sistema.

Per altra banda, el peu segueix un ordre de contacte amb el terra quan caminem. Si observem uns peus caminant veurem com primer hi ha contacte amb el taló, després tota la planta i aleshores el taló es separa del terra i només hi ha contacte amb els dits, just abans de desenganxar-se del terra.

Tornem a les sabates dures. Si la sola no és flexible com puc fer aquests diferents contactes tan precisos? Si veiem un nen que comença a caminar descalç veiem que els seus peus estan descobrint aquest ordre (taló-planta-punta), s’equivoca, torna a provar-ho i al final és automàtic. Si a aquest nen li posem unes sabates dures el pas es torna més brusc, hi ha un contacte de cop amb tot el peu, no hi ha la diferència entre el taló, la planta i la punta. Això no és fisiològic, no és funcional i no permetem que el seu cos automatitzi un pas normal.

De manera que l’ideal seria començar a caminar descalços, en un entorn segur evidentment. Quan necessitem sabates buscar que siguin amb soles flexibles, cordades o lligades al turmell (però que no limitin el moviment del turmell) i materials que permetin transpirar.