De cap a peus

La Jamina Oms, fisioterapeuta especialitzada en pediatria, ens explica els beneficis del massatge pels nadons.

“El massatge infantil ens arriba a occident des d’una regió del sud de la Índia on fa molts anys que passa de generació en generació, i és el massatge anomenat Xantala.

El massatge és una eina molt rica ja que intervé en el nadó a diferents nivells: proporciona un benestar físic, estimula el món sensorial del nen i crea un vincle comunicatiu entre el pare/mare i el nen.

A nivell físic, amb el massatge relaxem la musculatura, donem elasticitat a uns músculs que estan en creixement i que han pogut acumular tensions en la vida dins de l’úter i en el moment del part. Si reduïm aquestes tensions, l’estructura òssia podrà créixer en llibertat i evitarem possibles mals hàbits posturals quan el nen sigui més gran.

En el sistema gastrointestinal del nadó, a vegades poc madur, alleugerirem els còlics i el restrenyiment. En el sistema respiratori, si intervenim en la musculatura que s’encarrega de l’acte respiratori (agafar i treure l’aire) evitarem l’acumulació de mucositats que podrien donar lloc a les bronquitis i altres problemes respiratoris.  Amb el massatge afavorim la circulació sanguínia i indirectament el sistema immunològic que millorarà les defenses naturals del nen. En general alleugerirem els possibles dolors i proporcionarem un estat de tranquil·litat i relaxació del nen.

A nivell sensorial, proporcionarem informació als diferents sistemes sensorials del nen, molts d’ells encara en formació. La informació del nostre voltant ens arriba pels diferents sentits que tenim (vista, oïda, tacte, gust i olfacte, també els sistema propioceptiu i vestibular), aquesta informació arriba així al nostre cervell que crearà noves connexions neuronals que ens serviran per entendre el que passa al nostre voltant. Quan comprenem el que passa al nostre voltant i podem anticipar el que passarà ens sentim segurs. Amb el massatge estem donant informació sensorial a diferents nivells, amb les nostres mans treballarem el tacte, amb les mirades la visió, amb les paraules l’oïda, amb les olors de la mare i de les cremes l’olfactiva. Estem ajudant al nen a desenvolupar el seu món sensorial que li donarà referències del que passa al seu entorn i, per tant, li donarà seguretat.

A nivell de vincle comunicatiu, crearem un espai d’interacció del pare/mare amb el nen. La comunicació entre els adults és bàsicament verbal. Els més petits encara no han assolit un nivell de comunicació verbal i per tant necessitarem un altre canal per poder interaccionar amb ells. Ells es fan entendre mitjançant el plor, els somriures, les mirades, i sobretot mitjançant el to muscular. Podem saber que un nen està tranquil si la seva musculatura està relaxada i si està nerviós si aquesta musculatura es posa en tensió.

No hem d’oblidar que els canals comunicatius tenen doble direccionalitat, el nen ens dóna informació del que li passa però nosaltres també estem donant informació del que ens passa a nosaltres i ho estem fent pel seu canal no verbal. Per tant, és important abans de fer un massatge que prenguem consciència d’en quin estat emocional ens trobem perquè serà el que li transmetrem amb el nostre to muscular. Si estem enrabiats transmetrem ràbia, si estem tristos transmetrem tristesa, si tenim por transmetrem por, si estem tranquils transmetrem tranquil·litat.

És millor no fer un massatge que fer-lo amb un estat d’ànim no adequat. L’objectiu del massatge és crear un espai i un moment on pugui fluir una bona interacció amb el nen.

En resum, si després del massatge hem aconseguit millorar el benestar físic del nen, si hem aconseguit donar-li referències sensorials que l’ajudaran a comprendre i relacionar-se amb el seu entorn i hem reforçat el vincle comunicatiu dels pares amb el nen, el que hem aconseguit és donar-li seguretat i confiança que més endavant es manifestarà amb un correcte nivell d’autoestima.”