De cap a peus

El fet de néixer sempre és un acte traumàtic pel nadó, en alguns casos més i en d’altres menys però sempre hi ha un component d’esforç i de dificultat per passar pel canal del part.

Durant el naixement, el crani del nadó s’ha d’adaptar al canal del part. Això significa que el seu crani pateix una compressió, un moviment de les sutures entre els ossos del crani, una lleugera deformació d’aquests ossos i uns canvis de tensions en les membranes cranials (les meninges). Després d’aquesta compressió cal una tornada a la normalitat, al posicionament ideal de totes aquestes estructures.

De no ser així, aquestes tensions poden donar malestar al nadó. Sovint ens trobem amb nens que ploren molt o ploren sense motiu aparent, nens que vomiten amb molta freqüència, amb molts còlics, amb transtorns del son… A vegades, fins i tot, s’aprecia a simple vista una assimetria al crani, un abombament en algun costat, un ull més tancat que l’altre…

Hem de pensar que les meninges recobreixen el cervell i tota la medul·la espinal, de manera que una tensió a aquest nivell afecta a tot el cos i més endavant pot influir en algunes deformitats a la columna vertebral per exemple.

A més a més, a través del crani surten nervis que influeixen en les funcions bàsiques com són la digestió o la respiració. No hem d’oblidar que el cos és un tot.

Però aquesta compressió i tornada a la normalitat no només és traumàtica, ja que també és necessària i ajuda al desenvolupament normal del petit. Hem de tenir en compte que els ossos del crani del petit encara no estan acabats de formar, l’espai de les sutures està lleugerament obert i les fontanel·les no estan tancades. En definitiva, és un crani preparat per adaptar-se i anar-se moldejant amb el creixement.

Amb l’osteopatia cranial i el treball cranisacral es busca l’equilibri en les tensions de les membranes cranials, una bona mobilitat dels ossos del crani i una bona harmonia a nivell de tot el cos, per tal que el desenvolupament es pugui realitzar sense problemes.

Qualsevol petit és candidat a rebre’n si tenim en compte que qualsevol part és més o menys traumàtic (fins i tot les cesàrees) i pot provocar petits desequilibris a les membranes cranials.