De cap a peus

T’has parat a pensar en la importància de la respiració?

El fet que la respiració és vital ja ho sabem tots. Però no només és important pel fet d’oxigenar la sang, també ho és pel moviment que provoca al nostre cos i per  l’efecte relaxant que té a sobre de l’organisme.

Assegurar-nos una respiració lliure, fàcil i econòmica és la clau del nostre benestar. Anem a veure com podem ajudar al nostre cos a minimitzar l’esforç amb una pràctica ben senzilla.

Abans de res prenem contacte amb el terra, sentim el pes del nostre cos i ens assegurem d’estar còmodes. (Si és necessari podem posar un petit coixí a sota del cap)

Primer fem una observació global, atents al ritme i la profunditat de cada respiració. Com és aquest ritme? Hi ha harmonia? És un ritme lent? O és una respiració accelerada? Quant d’aire entra i surt dels pulmons?

Comencem observant el moviment d’algunes parts del cos durant la respiració. Es tracta només d’observar, sense forçar ni dirigir la respiració.

Posem les mans a la panxa. Agafem aire i observem què passa a la panxa. S’infla? No es mou? I al treure l’aire com respon la panxa?

Ara posem les mans a sobre de les costelles  i fem el mateix. Es mouen les costelles? En quina direcció? Cap al sostre? Cap als costats? No hi ha cap moviment?

I finalment posem les mans a sobre del pit, una mica per sota de les clavícules. Què passa aquí?  Hi ha moviment?

A quina d’aquestes 3  zones hi ha més moviment? A la panxa, a les costelles o al pit?

Ara anem a dirigir la respiració, anem a jugar amb l’aire per tal de flexibilitzar el diafragma, les costelles, l’estèrnum…  en definitiva, tota la caixa toràcica.

Deixem les mans a la panxa i dirigim l’aire de manera que la panxa s’infli i es desinfli, exagerant una mica el moviment ara. És còmode? Hi ha alguna molèstia? Fem unes quantes respiracions intentant que siguin lentes i profundes.

Ara deixarem les mans a sobre de les costelles, una mica lateralment i dirigirem l’aire a aquesta zona, cap a les nostres mans. Com abans, intentem exagerar una mica el moviment buscant eixamplar el tòrax.

Tot seguit posem les mans al pit dirigint l’aire cap a aquesta zona i notem com és el moviment.

Cap dels moviments ha de ser desagradable, provocar dolor o ser incòmode. Si és així no seguim.

Cada dia podem invertir uns 15-20 minuts a jugar amb la nostra respiració i amb poc temps notarem els beneficis al nostre cos.

Cal saber que no hi ha una zona ideal per respirar. El que busquem és que el nostre cos sigui capaç de respirar per qualsevol d’aquestes 3 zones d’una manera còmoda i relaxada. Quan la caixa toràcica és flexible i el diafragma lliure el cos escull per on li és més pràctic respirar, més econòmic.