Es pot gaudir d’un grandiós panorama sobre tot el riberal del riu Tet des del mirador de la Força Real. Alhora, hom s’adona de la seua forma, sinuosa, vessant on li dona la gana, sense cap raó aparent. El meu pare tenia el costum de dir-me, una vegada sentats davant l’ermitatge millarsenc, que abans, molt molt abans, tota la plana es veia sota l’aigua i, l’agradava ponctuar-ho així, que devia formar un tall de bell paisatge.
Feient una mica d’història a l’escala geològica, el meu pare tenia raó ja que fa 5 millions d’anys, la mar entrava cap les primeres pendents, és a dir Illa de Tet o Corbera. Llavors, gràcies a un refredament del climà, la mar es va retirar i uns rius es van formar, cavant els sediments arenosos de l’antigua mar. Així van nèixer el Tec i la Tet, l’Agli havient una història una mica diferent.
La Tet, aleshores, s’en anava pel Rosselló amb corbes lleugerament modificades en comparació a les seues d’ara. Aquestes velles corbes es poden observar al Poc Calbeil, a la comuna de Nefiac, on un camp plantat de vinyes s’honora d’una petita terrassa que atravessa els temps, de pedres portades aquí per les diades quan el riu es canviava en un gat enfadat i es encarregava de fer baixar el Conflent cap a la plana.
Terrassa alluvial al Poc Cabeil, Nefiac
A Cabestany, rebelota, el gran espaï agrícola entre el poble d’en Guillem i el de Canet-de-Rossello es veu amb les traces de la Tet. El celler local del Château de Rey no s’hi he equivocat i reten honor al riu amb el seu vi “Les galets roulés” (“Els palets rotllats”).
Amb el temps, el riu ha canviat moltes vegades de posició com si el seu llit li era massa estret, i s’ha acostat als pobles de Toluges, Millars o Bao sembrant, Polzet, un joc de pista pels geòlegs.
Terrassa alluvial de la Tet, als alts de Millars.
Palets rotllats, lloc dels Quatre Camins, Bao
