Que tinguem un 11 com el del Barça. Així em va felicitar l’Any Nou una ex-companya de feina d’una editorial on vaig treballar fa uns anys.
Aquest fet m’ha portat a la reflexió si aquest nombre primer, a més de ser clau per a la constitució dels equips de futbol, ha inspirat forces autors a l’hora de donar títol a les seves obres i la veritat és que sí.
Comencem pels poetes: hi ha “La Nit: onze haikús” de Miquel Martí i Pol ; les “Onze poesies i una rondalla” de Jacint Verdaguer, els “Onze nadals i un cap d’any” de J.V. Foix, els “Once astros “ del palestí Mahmud Darwix i les “Once elegías: la última cena, obra del qui és considerat el poeta romanès més cèlebre, Nichita Stanescu.
Pel que fa a la novel•la, tenim els “Onze minuts” del pare de la literatura new age, Paulo Coelho, la “Camisa de once varas” del director i guionista de cinema, José Luis Borau, “Las Once caras de María Lisboa” de Marta Robles i el recull de relats policíacs “Once” de Patricia Highsmith.
Enrique Jardiel Poncela es preguntava en clau d’humor “Pero… ¿hubo alguna vez once mil vírgenes?” i Guillaume Apollinaire va descobrir la sensualitat d’aquest número en la seva novel•la eròtica “Las Once mil vergas”.
A propòsit d’aquest gènere, Cossetània va editar fa un parell d’any el recull “Onze pometes té el pomer” de diversos autors catalans. Si és que no sé per què, hom comença parlant de futbol i acaba esmentant el sexe…