Diuen que parlant la gent s’entén, oi? Doncs bé, ja fa temps que hi ha un seguit d’expressions i de paraules que són quotidianes al meu vocabulari laboral i que tinc ganes de parlar-ne.
Sabent que la realitat és sempre molt complexa, dinàmica i canviant i que presenta una àmplia tonalitat de grisos que fa que res sigui mai tot blanc o negre, en aquest post m’agradaria explicar-vos en forma de diccionari (una forma simple i també simplista, sí) alguns d’aquests conceptes i frases que em trobo en el meu dia a dia a Nacions Unides.
Jo l’anomeno el “Diccionari diplomàtic onusià”: una petita mostra d’expressions per sobreviure treballant a Nacions Unides i per entendre què hi ha exactament al darrera de les paraules i quines intencions s’hi amaguen a vegades. En diplomàcia, i l’ONU n’és el temple, és clau saber llegir entre línies… i per què, com va dir l’escriptor nord-americà Mark Twain: “Tots som com la lluna, amb una cara que no mostrem mai”.
-A-
-Afganització: vol dir cedir la sobirania a les autoritats afganeses, iniciar la transició de poder. Marxem per potes de l’Afganistan perquè és un “marrón” que ningú sap com solucionar.
-Ambaixador reunit en una reunió: no et vol rebre.
-Ambaixador que continua reunit en una reunió: no et vol rebre i no insisteixis més, pesat.
-Atemptar contra la seguretat internacional: que va en contra dels interessos dels Estats Units i dels seus aliats.
-B-
-Becari/ària: persona que sol tenir menys de 30 anys, altament qualificada i preparada, que treballa molt però no cobra res. A Nacions Unides, com sol passar a tots els llocs governamentals i oficials, quan més llarg és el càrrec que un té menys es treballa i viceversa: si el teu càrrec és curt, penques molt.
-C-
-Carisma: allò que no té (ni tindrà mai) el Secretari-General de l’ONU Ban Ki-Moon, ni en José Montilla. Sinònim de carisma: Pep Guardiola.
-Codi de vestimenta no adequat: posa’t una americana i una corbata.
-Comissió d’investigació: “paripé” que es munta sobre un fet quan no es té ni idea de per què ha passat. Normalment, i perquè així es decideix prèviament, o no s’arriba a cap conclusió satisfactòria o se n’arriba a una ja d’interessada.
-Consultes a porta tancada del Consell de Seguretat: aquí és on es talla el bacallà i ningú pot saber de què parlen els ambaixadors ni què es decideix.
-Credibilitat: el que ha perdut el president dels EUA Barack Obama, la vella guàrdia del PSC o els informatius d’Intereconomía, per posar tres exemples.
-Crisi econòmica: situació que es dóna quan els bancs de Wall Street no guanyen tants diners com l’any passat. No es que perdin beneficis, en guanyen menys i prou.
-D-
-Danys col•laterals: víctimes civils mortes per error (en principi).
-Desestabilitzar una regió: perill que un govern acabi oposant-se als interessos dels Estats Units i els seus aliats en una zona concreta del món.
-Dictador: governant que vulnera els Drets Humans però que, a diferència del “soci comercial” o “aliat geoestratègic” d’Occident, no és favorable als interessos dels Estats Units i els seus aliats. Si n’és favorable, llavors és només un “soci comercial”… El que era abans Gaddafi.
-Dret d’Israel a defensar-se: a vegades és terrorisme d’Estat i, fins i tot, crims de guerra (com en la darrera guerra de Gaza a finals del 2008, principis del 2009).
-Drets Humans: articles escrits en una Declaració Universal que es posen a la boca tots els governants sempre hi quan sigui per afavorir els seus interessos. Si no, ni en parlen.
-Dret de veto: mecanisme clau en la presa de decisions del Consell de Seguretat. Res de democràcia, les grans potències fan el que volen segons els seus interessos, que per això van guanyar la Segona Guerra Mundial contra els nazis i van fundar la ONU a la seva manera.
-E-
-Estat fallit: estat on Occident no ha parat d’intervenir-hi.
-G-
-Genocidi: matança d’un grup determinat de persones que pertanyen totes a la mateixa ètnia, religió o cultura. Acostumen a passar en països on no hi ha petroli i propers a la línia de l’Equador.
-Guerra: conjunt d’actes violents, normalment de naturalesa política o econòmica, en el qual un grup de persones uniformades que no es coneixen es maten en nom de persones que sí que es coneixen però que no es maten (i no van uniformades).
-H-
-Heroi: persona que ha combatut en una guerra i l’ha guanyada o bé l’han matat a ell, però el seu bàndol és el vencedor del conflicte.
-Història: el relat que escriuen els guanyadors de les guerres i que esdevé la versió oficial (i interessada) dels fets.
-I-
-Indignats: una banda de “perroflautas” que només saben fer el manta, fumar herba i queixar-se… però compte, no fos cas que acabessin sent un perill pel statu quo que beneficia i convé als poderosos.
-Intervenció humanitària: normalment sol ser una excusa que es fa servir per intervenir militarment en un país, governat per un dictador que reprimeix la seva pròpia població, però on sol haver-hi també petroli que interessa a les grans potències.
-M-
-Mantenir la pau i la seguretat internacionals: dur a terme polítiques i accions que siguin sempre favorables als interessos dels països occidentals, amb els EUA al capdavant.
-N-
-“Nosaltres, els pobles…” (primera frase de la carta fundacional de la ONU): “Nosaltres, els governs dels països més poderosos (militar i econòmicament) sobretot els EUA i els seus aliats, guanyadors de la Segona Guerra Mundial…”
-P-
-Propaganda: es tendeix a anomenar-se així a tota informació contrària als interessos dels Estats Units i els seus aliats, independentment de la procedència de la informació (ex: WikiLeaks o Aljazeera).
-R-
-Realpolitik: versió de la política que considera que aquesta només es basa en interessos i no pas en valors o principis compartits. Sinònim: hipocresia política.
-Rebels: aquells que lluiten contra els enemics dels Estats Units i dels seus aliats. Ja se sap: l’enemic del meu enemic és el meu amic.
-Resistent: persona que s’oposa violentament a un govern que és contrari i enemic dels Estats Units i els seus aliats.
-Reunió oberta del Consell de Seguretat: podreu escoltar el que nosaltres, ambaixadors, volem que escolteu perquè les coses realment importants ja les hem decidit a porta tancada abans i no les sabreu mai.
-Roda de premsa: a mi, polític, m’interessa pels motius que sigui (a vegades és per distreure l’atenció…) explicar-vos a vosaltres periodistes això que us dic ara i res més. Ho sento, però no tinc temps per respondre preguntes.
-S-
-SCR: “Security Council Resolution” (Resolució del Consell de Seguretat): mesura d’obligat compliment (menys si ets Israel, protegit pels EUA) que el Consell de Seguretat imposa a determinats estats.
-SRSG: “Special Representative of the Secretary-General” (Representant Especial del Secretari- General de l’ONU): càrrec polític i de confiança (no necessàriament per mèrits professionals) molt ben remunerat i amb bitllets d’avió sempre en primera classe.
-T-
-Terrorista: també s’anomena així a la persona que ha combatut en una guerra i l’ha perduda, normalment lluitant contra els interessos dels Estats Units i dels seus aliats.
-Tractat de Pau: s’anomena així l’acord que posa fi a les hostilitats entre els diferents bàndols en una guerra, però la pau no és només l’absència de guerra.
-Transició democràtica: tutel•lar el govern d’un estat per a què acabi sent favorable als interessos dels EUA i els seus aliats. Terme actualment molt de moda en el món àrab.
-U-
-UNHQ: “United Nations Headquarters” (seu de les Nacions Unides): edifici situat a la primera avinguda i entre els carrers 42 i 46 de Midtown Manhattan, a Nova York, on encara s’intenta mantenir en l’escena internacional el vell i obsolet statu quo i l’equilibri de forces que va sorgir de la Segona Guerra Mundial.
-UNSC: “United Nations Security Council” (Consell de Seguretat de l’ONU): organisme principal de Nacions Unides on qui talla el bacallà (i tenen molt poques ganes i cap intenció que això canviï) són sobretot els països occidentals vencedors de la Segona Guerra Mundial. Sinònim: anacronisme.
-UNSG: “United Nations Secretary-General” (Secretari-General de Nacions Unides): càrrec polític, només amb autoritat moral a l’hora de la veritat, i que les grans potències utilitzen com un titella quan convé pels seus propis interessos.
Personalment, la sensació que tinc a vegades a la ONU és que les paraules no diuen el que volen que diguin aquells que les pronuncien… com deia el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein: “Els límits del nostre món són els límits del nostre llenguatge”.
Però és precisament quan res és el que sembla quan els petits detalls i els matisos importen més. Ara bé, us confesso que hi ha dies que em venen ganes de posar-me una jaqueta negra de cuir, unes ulleres de sol i prendrem la pastilla vermella de la pel•lícula Matrix…