- Que la dimensió digital és una part més, integrada a l’individu, pel que no té gaire sentit separar-la.
- En els perfils polítics (com en d’altres més o menys mediàtics) la igualtat “perfil professional-perfil personal” atorga credibilitat al seu missatge profesional.
- Els casos de multilingüisme de marques, són causa de multiperfils, ben compresos, ja que responen a una única personalitat.
L’assumpte de l’identitat no es nou en les Xarxes Socials. Des de la problemàtica etiqueta dels amics a Facebook per qui mirava amb recel la plataforma, fins avui dia, probablement més adults en l’ús de les mateixes, la identitat digital és encara molt sensible a un efecte halo com marca Toni Martin Avila en el seu post El Efecto Halo en el entorno digital.
I volia incidir en situacions que se observen quan treballes en les Xarxes Socials:
- Ja no és tan estrany en empreses amb forta presència en entorns digitals, que puntualitzin la comunicació personal de qui els pot representar, de manera que es donen casos i no només de Community Managers (no són els únics que poden / solen representar una empresa, però això ja és motiu d’un altre post) , on els Facebook i Twitter personals, es troben no només sota condicions de contracte sinó també sota la compte de resultats de l’empresa. La coherència persona-professió o la seva representativitat no passen en absolut desapercebudes. La gerència n’és plenament conscient de la seva visibilitat.
- Hi ha perfils personals, que tenen un segon perfil digital per seguir els esdeveniments futbolístics. O bé segons perfiles eròtics: la passió esportiva, la sexual o també de puntuals hobbys “nínxol” produeix perfils. Àmbits personals que poden ser polèmics socialment o entrar en conflicte per idoneïtat amb la representativitatprofessional, igual que a la vida real, es vinculen a un altre àmbit digital, amb els seus cercles de seguidorsconcrets que comparteixen la mateixa passió. ¿Política de pseudònims? Potser es tracti d’una política de credibilitat i de lideratge.
Aquest desdoblament de perfils digitals pot ser el que Toni Martin Avila en el seu post, denomina en tractar la sociabilitat digital de marques o persones, com una forma de oferir “la seva imatge bella digital, i que els usuaris que la segueixen, els seus fans, followers puguin veure-hi altres qualitats que en molts dels casos no corresponen amb la realitat“. Potser el millor per a tots aquells que són conscients de la seva responsabilitat social, sigui separar les seves diferents facetes que no es corresponen amb el seu rutinari: segmentar. No puc estar més d’acord quan apunta que l’efecte halo en l’entorn digital demostra el poc que sabem sobre allò que influència la nostra avaluació de les persones i del món, tot i que creiem fer judicis de valor objectius, i el poc tolerants que ens podem mostrar a canviar la nostra manera de pensar.
Repassant el debat, recordo la quantitat de persones que sé que disposen de doble perfil (i triple i quàdruple…) en les diferents xarxes socials però sobretot a Twitter: els qui segmenten absolutament les seves diferents facetes molt conscients de la seva visibilitat i que no els limita la seva entusiasta sociabilitat també digital.
Però el tema no acaba aquí, aquesta setmana d’octubre, en Condenados a gustar (en Facebook), condenados a seguir (en Twitter) publicat a El País per Karelia Vazquez (més de 3000 re-tweets), afegeix el tema dels conflictes de la nova enginyeria social respecte a educació, a protocol digital, i si tenim desenvolupada una vida analògica multidigital, no només en diverses plataformes sinó en diversos perfils, no està de més observar la múltiple cura (enginyeria) a tenir en compte i a observar. Però tot acaba o bé es fomenta més quan coneixes que El amor y la comprensión, son las bases del liderazgo (per @MontsePenarroya).