Quan ja s’estan evaporant els 200.000 milions de dòlars del paquet que el Congrés nord-americà aprovés el febrer de 2009 per estimular l’economia dels seus municipis, el miratge transllueix diversos ossos en el desert: les agències de qualificació de risc, Moody’s i Fitch, han reduït a subprime els bons emesos per 23 ciutats a Texas, Michigan, Illinois, Rhode Island, Hawaii, New Jersey, Califòrnia, Nova York i Washington.
Segons Bank of America Merrill Lynch, des de 2009 s’han declarat ja 15 fallides locals; segons la Conferència Nacional dels Estats ─ els únics garants del deute municipal ─, 25 administracions federades no preveuen recuperar el nivell d’ingressos fiscals previs a la crisi hipotecària fins a 2013 , i altres 20 governs més han declinat pronunciar-s’hi, bàsicament perquè no tenen dades fiables a mà.
Però qui busque Grècies i Irlandes a l’altre costat de l’oceà, les trobarà: Califòrnia, concretament, ha començat 2011 amb un dèficit de 14.220 milions d’euros, i a Illinois, els plans de despesa pública corresponen malauradament al 200% de la recaptació per impostos. Reuters ha informat aquesta setmana que Vanguard Group, amb actius invertits als Estats Units que s’aproximen al bilió i mig de dòlars en fons mutus, ha cancel.lat les seues ordres a curt, mitjà i llarg termini en fons cotitzats i immersos en el sector dels bons locals, argumentant que
“la volatilitat i el risc en el mercat municipal no ha cessat d’incrementar-des del novembre passat”.
La mida d’aquest tram domèstic en els parquets sobrepassa els dos bilions d’euros, 500.000 milions més que les necessitats de refinançament de la Unió Monetària Europea al complet aquest any, d’acord amb dades de Bloomberg.
Lu Daokui, comissari de Política Monetària al banc central xinès, es mostra igualment convençut que la propera bombolla a explotar es troba en el Nou Continent:
“Avui, l’atenció dels mercats es concentra encara a Europa i això no canviarà durant els propers sis mesos. Però hem de tenir molt present que la situació fiscal en els Estats Units és molt pitjor que l’europea. En un o dos anys, el deute sobirana s’estabilitzarà a la Unió Europea, al contrari que als Estats Units “.
Lu ha de saber de què parla: dels 2,64 bilions (valorats en dòlars) de reserves que acapara la Xina en moneda estrangera, dos terços són actius nord-americans, incloent bons del govern Obama.
I no és l’únic a fer sonar la campana d’alarma:
“La depressió en el mercat dels bons municipals en els Estats Units serà molt similar a l’onada de crisi que assota en aquests moments a la Unió Monetària Europea, perquè el rescat a les mans del Govern Federal d’uns estats amb diners dels contribuents d’altres crearà problemes “, ha declarat Steven Major, del gegant bancari HSBC.
Paral.lelament, no m’estranyaria si algunes lectores i lectors d’aquest blog (gràcies!!!) es preguntassen per què la premsa financera anglosaxona cobreix amb tant d’èmfasi Europa quan al seu propi pati les coses pinten tan malament; i per què la major part de la premsa financera a casa nostra els hi fa eco…
*El meu reportatge complet sobre la crisi municipal nord-americana és ací. I ací hi ha un vídeo amb unes declaracions sobre el tema que han esvalotat el país.