Segons càlculs de Banco Santander, Grècia reduiria fins a un 30% el seu deute sobirà en els parquets borsaris, percentatge gens menyspreable quan es presideix un gabinet feble i assetjat per la revolta social com el de George Papandreou. Però, com? Els rumors xiuxiuegen que Grècia podria rebre el vist-i-plau de la Unió Europea per a la recompra de part dels seus propis bons estatals. A la capital financera d’Europa, la City de Londres, els inversors van acollir la xafarderia amb tant d’entusiasme que el preu per garantir el crèdit va caure el dijous passat en cadena per a Irlanda ─15 punts─ i Portugal ─14 punts.
Ara que, en aquests afers de reestructuracions, hi ha unes quantes alternatives més. Qualsevol Tresor estatal ─o autonòmic, si l’autoritat competent ho permetés─ sabria emetre nous bons sobirans el valor dels quals fos una fracció de les obligacions existents, i que els capitalistes trien: o intercanvien les seues possessions per bons amb el mateix valor nominal però una data de venciment posterior i un tipus d’interès sota descompte, o accepten bons amb igual productivitat però a un termini més curt i amb un valor nominal menor.
El deute sobirà de la perifèria europea actualment en circulació fins i tot disposa de l’opció nuclear de posar fre a aquests pagaments asfixiants que reclamen els inversors i forçar el canvi directe pels nous bons, en condicions molt més humanitàries ─ almenys des del punt de vista dels soferts contribuents . Però, hi ha prou estómac en els mercats com per empassar-se aquesta medecina tan amarga?
El ministre de Finances rus, Alexei Kudrin, pensa que sí. Kudrin expressà fa pocs dies la seua confiança que
“la reestructuració del deute grec seria un incident desagradable, encara que els mercats del capital acceptarien un petit impagament de dimensions controlades.”
Però Wells Fargo Securities, que ha fet un diagrama amb els danys col.laterals entre les institucions financeres europees i els bons sobirans, ha enviat un missatge poc conciliador als inversors nord-americans. D’acord amb Wells Fargo, els inversors minoristes dels Estats Units amb prou feines han adquirit 2.000 milions de dòlars en deute sobirà espanyol, posem per cas, però la xifra de diners col·locat en bons corporatius és de 24.000 milions. Elevat a la dimensió de la perifèria europea, el total supera els 70.000 milions, i per a la banca del país, el nombre és de 120.000 milions, en euros, en deute sobirà. Vaja, que
“també aquells que s’han implicat poc en el mercat de crèdit sobirà poden patir greus pèrdues, ja que una operació de reestructuració de tals dimensions provocaria la caiguda de la qualificació de risc en el sector privat”.
*Ací podreu llegir (en anglès) una opinió acadèmica molt acurada sobre les possibilitats de reestructurar el deute estatal perquè sobrevisca l’euro. El meu article original sobre reestructuracions és ací.