La indústria ‘farma’ i ‘biotec’ busca renovar-se a San Francisco

Publicat el 12 gener 2012 per Biocat

Montserrat Vendrell –

Mai com fins ara una indústria s’havia trobat davant la necessitat imperiosa de reinventar-se com li està succeint ala indústria farmacèutica. El model clàssic de portar productes —fàrmacs— al mercat és obsolet: massa diners, massa temps, massa risc per acabar treient cada any menys productes nous. Toca reinventar-se…

Amb aquest rerefons tenen lloc aquests dies a San Francisco (EUA) els congressos Biotech Showcase i JP Morgan. Directius de les grans empreses internacionals presenten les seves companyies, les seves estratègies, i intenten posar de relleu aquell tret diferencial que els pot fer més atractius que l’empresa del costat. I són molts, més de 7.000 empresaris d’arreu, interactuant, negociant i exposant-se davant competidors per trobar aquell acord que els faci avançar en els seus projectes.

El polinomi però és complex, i hi intervenen més factors que no pas les empreses: governs, com a reguladors i pagadors últims dels productes que s’estan desenvolupant; pacients, que cada cop més tenen accés a la informació des del començament i opinen sobre el tipus de tractament que volen pagar; institucions de recerca, finançades majoritàriament amb fons públics, i que han d’estar ametents al que el mercat necessita i accepta; clínics que coneixen de primera mà les necessitats a peu de llit i que han de poder participar en la presa de decisions des del començament.

Estem parlant doncs d’un negoci compartit, on cal escriure i regular les regles del joc perque tothom hi trobi el seu incentiu.

No es estrany, doncs, que Francis Collins, el director dels NIH (National Institutes of Health) dels Estats Units i pare del projecte de seqüenciació del genoma humà, passi molt de temps parlant amb directius d’empreses farma. Ell ens plantejava la responsabilitat que els centres de recerca tenen de fer aquest procés més eficient. Acaba d’aconseguir l’aprovació d’un nou centre, el Center for Advancing Translational Science, on precisament adreçaran els colls d’ampolla en el desenvolupament de fàrmacs des de les capacitats dels investigadors.

A l’altre costat de la cadena de valor, les grans empreses farmacèutiques obren incubadores per donar accés a petites empreses biotec a serveis i instal.lacions que les facin més competitives en poc temps (Janssen Labs a San Diego, iniciativa pionera de J & J). D’altres s’acosten a investigadors clínics i bàsics i financen projectes col.laboratius des d’estadis molt inicials (Pfizer i els seus CT).

Un altre debat aborda el repte de transformar en negoci el que ens aporten les noves tecnologies, com els nous sistemes de seqüenciació genòmica o l’ús de cèl.lules mare. La medicina regenerativa, la personalitzada són àmbits en creixement, on aquests esforços conjunts seran més rellevants que mai. El repte, com transformar tot això en negoci viable, i sobretot, amb impacte en l’àmbit clínic. •

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a La indústria ‘farma’ i ‘biotec’ busca renovar-se a San Francisco

Suport polític municipal al projecte de Biocat per participar a l’IET

Publicat el 1 octubre 2011 per Biocat

Ahir divendres 30 de setembre, mentre escoltàvem la conferència del Conseller Mas-Colell al Cercle d’Economia sobre Les oportunitats que ens ofereix l’actual crisi econòmica —que, com va dir ell, ens deixa poc marge de maniobra, però aquest reduït marge és decisiu, i això ens obliga a decidir les nostres accions estratègicament i, sobretot, a fer les coses molt bé—, el ple de l’Ajuntament votava favorablement una moció d’Unitat per Barcelona (ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana) en la qual es demanava el suport explícit del consistori al projecte de Biocat de liderar la candidatura d’una KIC (Knowledge and Innovation Community, Comunitat de Coneixement i Innovació) en salut-biociències de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IET), un projecte en el qual Biocat treballa des del 2008.

Com a membre actiu del Patronat de Biocat i sent una de les administracions promotores de la creació de la BioRegió de Catalunya i de l’entitat que la gestiona, l’Ajuntament de Barcelona ha estat des d’un principi al darrera del projecte de Biocat per una KIC/salut-biociències de l’IET, però resulta enormement positiu que aquest suport es faci explícit en l’àmbit polític i el subscriguin tots els partits amb representació al consistori.

El projecte IET és un dels més ambiciosos que ha posat en marxa la Unió Europea en l’àmbit del coneixement i la innovació, que té per objectiu incentivar la competitivitat del continent en aquells àmbits de la ciència i la indústria que han de ser claus en els propers anys per respondre als reptes socials —i per extensió polítics i econòmics— als que haurà de fer front Europa. La fórmula triada és, alhora, senzilla i complexa: l’IET defineix una sèrie d’àmbits temàtics clau —fins ara, canvi climàtic, energia neta i societat de la informació— i llença per cadascun una convocatòria a la qual han de concórrer consorcis públic-privats capaços de dur a terme projectes que, sumant recerca+educació superior+empresa (l’anomenada triple hèlix), puguin portar Europa a superar en capacitat d’innovació i industrial als nostres principals competidors: EUA i els cada dia més potents països emergents, especialment els BRIC.

En cada convocatòria, l’IET selecciona el millor dels consorcis presentats , que han de ser necessàriament transnacionals i organitzats en forma de xarxa (és a dir, en forma de comunitat de coneixement i innovació, KIC) que aplegui, en cada node, entitats de recerca, d’educació superior i empresarials. El projecte de Biocat és constituir a Catalunya el node líder de la futura KIC de salut-biociències de l’IET, que està previst que es convoqui en el proper call de l’Institut.

No es tracta, doncs, com han assenyalat alguns mitjans, de portar a Barcelona la seu física de l’IET —que té la seu del seu Comitè de Govern i la seva secretaria permanent a Budapest, amb un director general espanyol, José Manuel Leceta—, sinó d’un projecte molt més ambiciós: situar els nostres millors centres de recerca, les universitats i escoles de negoci i les més actives empreses catalanes al capdavant de la innovació europea en salut i biociències.

Per aconseguir-ho, Biocat porta treballant activament des de fa 3 anys, bastint una densa xarxa de contactes internacionals amb els millors bioclústers del continent i de la resta del món —com a exemple, el conveni de col·laboració que acabem de subscriure amb MassBio (Massachusetts, EUA) o els nombrosos projectes europeus que estem duent a terme: Interbio, Bio-CT, HealthTIES, EDCA…— i impulsant projectes que reforcin les capacitats de Catalunya i els seus agents en aspectes que l’IET considera clau, com l’educació superior transdiciplinària o la transferència de tecnologia, i entre els quals destaca la iniciativa formativa Moebio.

Per Biocat, la candidatura per la KIC de salut-biociències de l’IET és un projecte estratègic clau, que s’ha vist fortament impulsat durant aquest 2011 i que serà un eix clau del nostre treball en els propers anys, perquè en biotecnologia, biomedicina i tecnologies mèdiques, el nostre terreny de joc és el món i Europa és, necessàriament, la nostra plataforma, l’entorn on hem de trobar els jugadors per constituir —i, si pot ser, capitanejar— un equip guanyador.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Suport polític municipal al projecte de Biocat per participar a l’IET

La BIO estrena web

Publicat el 4 agost 2011 per Biocat

Adela Farré –

La Biotechnology Industry Association (BIO), l’entitat responsable de la reunió internacional del sector biotec més important del món, acaba de renovar el seu web (www.bio.org). L’estratègia de comunicació és una peça clau d’una organització que té com a objectius la incidència política i la sensibilització social a favor del desenvolupament de la biotecnologia i l’extensió tant del productes que genera com de les activitats industrials i comercials que la sostenen.

En realitat, la BIO es preocupa sobretot d’aquests dos últims aspectes, perquè el desenvolupament científic de la biotecnologia ja té altres advocats que la defensin. Precisament ara, i com evidencia la selecció d’ítems de la seva nova home, les inquietuds de la BIO giren a l’entorn de dos temes que han estat motiu de debat social —sobretot a Europa, però també als EUA. Es tracta de l’ús de la biotecnologia en la producció agrícola i de l’impuls de la producció de biocombustibles —que en l’argumentació de la BIO es vincula també estretament a l’agricultura, perquè la  qüestió clau és qui, a on i amb quines condicions produirà la biomassa necessària per abastar una xarxa de biorefineries que puguin cobrir la previsiblement creixent demanda energètica.

La BIO subratlla la manca absoluta d’evidències científiques sobre possibles perjudicis per la salut humana de la manipulació genètica de les llavors agrícoles, i argumenta que la biotecnologia no fa més que accelerar —augmentant extraordinàriament el control sobre els seus potencials impactes— els processos de selecció natural que els camperols porten fent milers d’anys a base del sistema de prova i error aplicat collita a collita (cosa que fa el procés més lent, però no necessàriament més segur).

La BIO no entra per a res a valorar ni l’impacte sobre l’economia global ni, especialment, sobre els 4.000 milions de persones a tot el món que ara mateix es guanyen la vida com a camperols. Què pot significar per a ells un sistema que obliga a comprar les llavors a les multinacionals que compten amb els recursos i la tecnologia per a millorar-les? Aquest és un dels principals arguments esgrimits per una bona part dels moviments socials que s’oposen a l’extensió de l’ús de la biotecnologia en l’agricultura; un argument polític i econòmic de pes que exigeix sens dubte una regulació política i econòmica internacional rigorosa i democràtica —que serà molt difícil de discutir obertament i d’aconseguir mentre certs moviments segueixin agitant el fantasma de la por davant l’opinió pública internacional.

Si científicament és possible fer els conreus dels aliments més segurs i més productius, cal fer-ho, perquè la Terra és finita i vulnerable, els recursos escassos i les necessitats augmenten. I el control? Doncs només pot venir de la màxima informació i del debat obert, sobre fets i no sobre fantasmes. La qüestió sobre l’accés a les tecnologies és clau, però, té respostes específiques —moltes vinculades a la cooperació internacional per al desenvolupament científic d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina i d’altres relacionades amb el control democràtic dels governs a tot el món, al Sud i al Nord. Hi ha dues qüestions clau: a) produir prou aliments sans per alimentar totes les persones del món, i b) repartir-los amb justícia. Cal ser honest per esbrinar amb rigor si la biotecnologia suma o resta a la consecució d’aquests objectius.

Sobre el biaix  que alguns veuen en la forma que s’ha plantejat el tema davant l’opinió pública, resulta interessant conèixer la posició de José Miguel Mulet, bioquímic i professor de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València, que acaba de publicar Los productos naturales ¡vaya timo!, on qüestiona justament el grau de control que hi ha sobre el productes dits “ecològics” en contraposició als perills atribuïts als transgènics. Mulet és molt crític amb la falta de rigor científic de les posicions de certs grups ecologistes i cal dir que els seus articles divulgatius són entenedors, crítics i et fan pensar.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a La BIO estrena web

Primera setmana de l’Escola del Medicament 2011

Publicat el 15 juliol 2011 per Biocat

Montse Daban –

Aquesta primera setmana de l’SSM3, la tercera edició de l’Escola d’Estiu del Medicament, tanca avui amb pluja i ambient fresquet, i una sensació molt positiva pel que fa al programa, el nivell i la dinàmica del grup d’estudiants i a la qualitat del professorat. Els alumnes ja han avaluat les primeres sessions amb molt bona nota sobre edicions anteriors. Sembla que es compleix l’objectiu que ens vam plantejar fa onze mesos de fer un programa únic, innovador i amb una visió global de la cadena de valor dels medicaments.

Aquests cinc primeres jornades —tres a Barcelona i dues a Tolouse— es van obrir amb una ponència que penso que val la pena destacar. Era la primera presa de contacte dels alumnes amb la temàtica de l’escola, encara a l’auditori Antoni Caparrós del PCB, i abans de traslladar-nos a la intimitat i acolliment de la sala 4 de la torre D del PCB.

Michel Bouvier, director de l’IRIC (Institut de Recerca en Immunologia i Càncer) de Montreal i que amb més de vint anys de carrera ostenta nombrosos guardons per la seva recerca, intenta reconciliar recerca bàsica i aplicada. I el model que va presentar és una magnífica mostra de com es pot anar més enllà.

L’any 2008 comença una aventura durant la BIO de San Diego que està donant fruits molt interessants, a jutjar pel que ens presentava Bouvier el passat dilluns. Els governs de Quebec i Canadà i les empreses Pfizer, Astra Zeneca i Merck Frost van posar en marxa el CQDM (consorci quebequès per a la descoberta de fàrmacs), amb un objectiu clar: impulsar la recerca en drug discovery, especialment en etapes pre-competitives, en les quals cal identificar i validar noves dianes terapèutiques i nous marcadors i provar l’eficàcia i la toxicitat de les noves molècules, en processos que s’enduen bona part de les inversions requerides per desenvolupar un medicament. Com ho han fet? Posant a treballar junts científics d’hospitals, universitats, indústria i Administració, introduint les necessitats de la indústria farmacèutica en l’agenda de recerca pública.

El govern del Quebec, amb fons ministerials i fons de recerca en salut, anunciaven el 2008 l’aportació de 54 milions de dòlars canadencs, i les empreses aportaven 1 milió cadascuna, amb el compromís de renovar l’aportació anualment fins a quatre anys.

Bouvier va parlar dilluns passat amb la perspectiva de tres anys de consorci i amb els resultats de la creació d’una xarxa de centres enfocats a aquest objectiu, quatre projectes finançats anualment amb una mitjana de 2 milions de dòlars per projecte durant 3 anys, i la incorporació de tres farmacèutiques més: GSK, Eli Lilly i Boehringer Ingelheim. Tota una mostra d’èxit que es materialitza en molècules que es troben ja en fases clíniques avançades.

El model és perfectament exportable, sota la fórmula del partenariat públic-privat dirigit a cobrir el gap de la innovació. Per cert, vam tenir ocasió de compartir taula rodona amb el president i CEO de CQDM, Max Fehlmnan, en la sessió International Interconnexions de la BIO d’aquest any a Washington DC i vam poder copsar la seva activa política de col·laboracions internacionals, com el programa conjunt amb Alsace BioValley de finançament de projectes comuns.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Primera setmana de l’Escola del Medicament 2011

Cròniques BIO: Output from Washington

Publicat el 4 juliol 2011 per Biocat

Adela Farré –

Les empreses biotec catalanes han tornat de Washington amb l’agenda plena de nous contactes i grans expectatives per a la BIO Boston 2012. Així es desprèn de les valoracions que feien a peu d’avió, abans de tornar cap a Barcelona.

“L’èxit d’una fira el valores en funció de l’efectivitat dels contactes mantinguts”, assenyalava Albert Bueno, de GP-Pharm. “Nosaltres estem satisfets, perquè com a resultat de les converses mantingudes aquí estem tancant una operació molt important amb Canadà. Hem acomplert objectius, però ens queda feina per fer i coses per millorar de cara al futur. Per treure el màxim rendiment d’un esdeveniment com la BIO cal preparar-se prèviament, planificar la feina, i ens caldrà que pensem més aviat que tard en la propera edició”.

L’executiu de GP-Pharm —empresa que comercialitza sistemes propis patentats d’alliberament de medicaments per a injectables (microesferes i liposomes) en els àmbits d’urologia i oncologia— coincidia amb d’altres membres de la delegació en valorar també molt positivament el networking que les pròpies empreses catalanes i espanyoles del sector poden fer entre elles en el marc de la BIO. Així ho subratlla Isabel Amat, que ha participat en aquesta edició de la BIO com a part de l’equip de Reig Jofré: “La convivència intensa de la BIO et permet conèixer en molt poc temps i d’una manera molt fluïda la feina de les altres empreses i entitats del sector. El primer networking és el que fem entre nosaltres i et permet identificar oportunitats de col·laboració”. Reig Jofré ha participat a la BIO amb l’objectiu de trobar clients i partners per la nova planta biotecnològica que té la companyia, “una planta que té un nivell 3 de seguretat biològica —explica Amat— el que ens permet fer un tipus de processos, en les fases finals de desenvolupament de producte que d’altres plantes similars no abasten. Hem vingut a buscar complementarietats, per treballar en xarxa amb d’altres empreses, i estem molt satisfets de les relacions que hem obert”.

Aquesta ha estat la primera BIO de Reig Jofré, com ho ha estat per l’empresa Laboratoris Rubió, els responsables de la qual també feien una valoració molt positiva de l’experiència a Washington: “Hem trobat que la majoria de productes són encara en fases molt primerenques i buscàvem propostes més properes al mercat. Però ens ha sorprès favorablement l’interès pels nostres productes i la interacció que es produeix amb tota la delegació. és quasi segur que repetirem.”

Per Isabel Bergés, de Janus Developments, aquesta és una cita ineludible per una companyia que, com la seva, es dedica a identificar projectes de recerca amb potencial i a impulsar-los en les primeres fases de desenvolupament. “Nosaltres volem reforçar una imatge de marca sòlida dins del sector i aquesta convenció és on trobes les companyies i les institucions nacionals amb les que volem treballar. Els nostres objectius internacionals eren més modests, però la xarxa de contactes que anem teixint ens permetrà diversificar la nostra agenda en el futur.” Janus és una de les empreses catalanes presents a la BIO que està preparant el seu aterratge als Estats Units durant l’any 2012.

També viatjava a la BIO amb aquest objectiu, preparar l’obertura d’una oficina als EUA, Sergi Trilla, de Trifermed, qui assenyala la zona de Maryland, i l’entorn del Johns Hopkins Science & Technology Park, com l’espai de preferència a l’hora de fer aquest salt sobre l’Atlàntic, “pel seu dens teixit de companyies i institucions que treballen en biomedicina, i pel suport que l’estat de Maryland dóna a les empreses que s’hi instal·len.” Un suport, que segons que explicaven a la delegació catalana els responsables de Forest City —l’empresa que construeix i explota el parc— durant la visita al Johns Hopkins Hospital (diumenge 26), es concreta en el retorn de fins al 50% del capital invertit.

L’àmbit dels parcs científics i el limitat interès que els nostres desperten entre els grans inversors internacionals especialitzats en el seu desenvolupament constitueixen la nota negativa d’aquesta valoració. Després de tres intensos dies d’entrevistes, la conclusió de Valentí Llagostera, del Parc de l’Alba, és contundent: “Per a inversions immobiliàries d’àmbit tecnològic ara mateix hi ha mercats, com l’Índia o Brasil, que ofereixen més oportunitats, i l’estat de l’economia espanyola no inspira confiança. I aquest és un problema, perquè parlant amb les empreses del nostre sector resulta evident que hi ha una demanda latent d’edificis tecnològics a un preu adient i en un àmbit de recerca adequat.”

És evident que queda molta feina per fer i que els reptes són enormes, però les impressions positives són majoritàries i, en general, es percep que la contenció global de recursos del sector (“do more with less”, és una de les consignes llençades pels editors de l’informe Ernst & Young 2011) pot tenir com a conseqüència un screening més acurat de tots els bons projectes, vinguin d’on vinguin.

La valoració de Ralph Klingnam i Lluís Ribas, d’Omnia Molecular, resumeix bé l’output positiu de Washington: “Aquesta és la primera vegada que podem entrar en converses directes amb les grans companyies farmacèutiques que controlen el mercat internacional, i aquesta és la valoració més positiva que podem fer: l’interès que el nostre treball ha despertat, els contactes que hauran de prosseguir en els propers mesos i les grans expectatives que tenim ja de cara a Boston 2012”.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | Comentaris tancats a Cròniques BIO: Output from Washington

Cròniques BIO: activitat intensa de primera fins a última hora

Publicat el 29 juny 2011 per Biocat

Adela Farré –

La setmana de la convenció BIO a Washington va començar (dilluns 27) per a la delegació catalana, literalment, suant la samarreta: la Catalan Race és una cursa que ja s’ha fet tradicional entre els delegats afeccionats a córrer com una forma de mantenir el cos despert i la ment relaxada, i on el premi, l’únic premi, és participar i compartir una història més amb els companys de delegació.

Participants a la Catalonia Race

A punt per començar la Catalonia Race

Les activitats socials són un part important de la BIO, ja que l’objectiu últim de la convenció és afavorir les connexions entre les empreses, que poden començar en un booth de partnering o mentre se sopa a la Wellcome Reception, però la meta final de les quals es trobar àmbit de col·laboració per produir nous medicaments, subcontractar serveis de recerca científica, o impulsar la producció de biocombustibles, per citar alguns dels negocis que aquí es tanquen.

El primer dia de la BIO és, sobretot, jornada de partnering: una majoria de membres de la delegació tenien una desena de cites importants a l’agenda, i es mostraven satisfets que els seus productes haguessin despertat l’interès de les grans farmes —noms com Merck, Sanofi, Pfizer… També és dia de sessions, taules rodones i conferències paral·leles, entre les quals el tercer Annual Diversity Summit, que va donar peu a la conferència del Dr. Augustus White, el primer afroamericà doctorat a l’escola de medicina de la Universitat de Harvard i autor del llibre Seeing Patients: Unconscious Bias in Health Care, en el qual analitza, com va fer a la seva exposició, les discriminacions conscients i inconscients que pateixen certs grups de pacients als Estats Units (afroamericans, llatins, immigrants, homosexuals, dones…). Per al Dr. White, cal millorar la formació dels metges (“Education, education and educatiu!!”), fer-los conscients de les discriminacions que fan, de vegades sense adonar-se’n, i aprendre de les cultures d’origen dels diferents col·lectius als quals tracten. Una conclusió molt propera a la que arribaven els experts que fa uns mesos es reunien a Barcelona, sota els auspicis del Centre Internacional per al Debat Científic de Biocat en el simposi Migrant Health and Imported Diseases: meeting research challenges.

La Wellcome Reception va portar la comunitat BIO al Newseum, el museu del periodisme de Washington que és, sense cap mena de dubte, una visita més que recomanable si es viatja a la capital d’un país que ha fet de la primera esmena de la seva Constitució —la que consagra la llibertat d’expressió— una creença quasi religiosa. Impressiona l’altar laic erigit per recordar els fets de l’11-S i les seves conseqüències. El museu conserva una part de l’estructura de les Torres Bessones —una quasi-escultura de ferros recargolats— al voltant de la qual es projecten les portades de tots els diaris americans que van recollir l’atemptat el 2001 i les que fa alguns mesos van donar fe de la mort de Bin Laden.

El dia fort de la convenció va ser, però, dimarts 28, quan va obrir-se oficialment l’exposició que aplega els estands d’algunes de les 1.700 empreses presents a la BIO. La majoria d’elles es presenten agrupades en estands de països i bioregions. En front del pavelló espanyol, on s’ubica l’estand de Biocat, hi ha el pavelló de Massachussets, que enguany ha assumit un especial protagonisme, perquè la propera edició de la BIO, el 2012, se celebrarà a Boston, capital de l’estat que ocupa la segona posició dels Estats Units per volum d’inversions en el sector biotec, segons les dades presentades aquest matí (dimecres 29) per FDI Intelligence, la divisió d’estudis de mercat del grup Financial Times Business.

Aquesta és també una part important de la BIO: la presentació d’informes de referència i de dades estratègiques. El dimarts va ser el torn del Beyond borders 2011 d’Ernst & Young, que aquest any en compleix 25, i de l’informe Burrill, que també celebra el mateix aniversari. Al matí, Gautam Jagg, editor de Beyond borders, va fer una llarga introducció de les principals conclusions de l’informe, que dibuixa un panorama de creixents pressions sobre la indústria biofarmacèutica. Cal revisar el model de negoci, demostrar eficiència i, en definitiva, fer més amb menys. Ernst & Young i Burrill coincideixen a assenyalar la necessitat d’una reforma de la FDA (Food & Drug Administration), el regular americà del que depèn l’aprovació de nous medicaments (la tasca que a Europa desenvolupa l’EMEA).

Aprofundirem en algunes de les dades dels citats estudis en una altra entrada. Ara, a mitja tarda del tercer dia de BIO, comencem a fer recompte de la feina feta i preparem la recta final de dijous al matí (tarda a Barcelona).

Recepció catalana

Recepció catalana a la BIO 2011

En qualsevol cas, no es pot tancar aquest crònica sense esmentar la recepció oferta conjuntament per la delegació catalana (Biocat) i la Universitat Johns Hopkins, més en concret el seu centre de transferència tecnològica, amb el suport de les empreses Baker & McKenzie i Morrison Foerster. Quasi bé 400 persones aplegades a la seu de The Johns Hopkins Paul H. Nitze School of Advanced International Studies —empresaris, científics, acadèmics, periodistes…— celebrant la bona salut de la biotecnologia catalana i el Memorandum of Understanding recentment signat per Biocat i el Johns Hopkins Tech Transfer Center.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Cròniques BIO: activitat intensa de primera fins a última hora

Cròniques BIO: focus en formació

Publicat el 26 juny 2011 per Biocat

Adela Farré –

Tot i que de vegades parlem de la BIO com una fira, identificant-la com una més dels milers de trobades empresarials que es desenvolupen a tot al món —per bé que molt més gran que totes les del nostre sector—, no hem d’oblidar que la BIO és una convenció internacional del sector biotec i que a més de generar negoci —mitjançant sobretot el partnering i el networking en les desenes d’esdeveniments més o menys formals que s’hi organitzen— ofereix un ampli programa de sessions on els experts són convidats a reflexionar sobre el reptes i les últimes tendències de la biotecnologia i el seu ampli camp d’aplicacions.

El centenar llarg de taules rodones i conferències abasten àmbits que van des dels problemes regulatoris als avenços en recerca de biomarcadors o en diagnòstics i medicina personalitzada, des dels debats sobre desenvolupament de negoci, sobre patents i transferència tecnològica, o sobre finançament, a la presentació de novetats sobre  biocombustibles, sobre innovació en vacunes o sobre bioseguretat. Són 14 tracks, incloent un de International Case Studies, on s’inclou la sessió Spain’s R&D Facilities, the Driving Force of an Innovation Ecosystem (dimecres 29), en la qual participa la directors general de Biocat, Montserrat Vendrell, al costat de representants d’altres bioregions espanyoles, per parlar de les infraestructures de recerca de què disposa el país i com aquestes han contribuït al desenvolupament de la biotecnologia espanyola, especialment a Catalunya, que un any més representa el 50% del nombre d’empreses i entitats que composen el Pavelló de l’Estat.

Un àmbit que no queda recollit en els tracks, però que desperta força interès, si tenim en compte les sessions paral·leles que es desenvolupen a l’entorn de la BIO és l’àmbit de formació, especialment aquelles iniciatives centrades en donar suport als emprenedors i als responsables de les empreses en primeres fases de desenvolupament. En aquesta línia s’emmarca l’Entrepreneurship Boot Camp, un curs de tres dies (26-28 de juny) que posa en contacte els emprenedors i directius de les empreses biotec amb experts que puguin guiar-los, mitjançant els seus coneixements però sobretot a través de les seves pròpies experiències, en terrenys complexos com són la gestió de la propietat intel·lectual o l’accés al finançament, tant al capital risc com als importants fons federals que els EUA destinen a la biotecnologia. Com assenyala Elaine Fine, una de les responsables, una peça clau també és ajudar els directius a seleccionar i formar el equips humans que són “una peça fonamental del desenvolupament d’una empresa, ja que d’ells depèn la credibilitat i solidesa del negoci, de la qual dependrà la confiança dels inversors”.

Un curs que es situa molt en la línia de la nova iniciativa que Biocat i Esade posen en marxa aquest any, el curs Redesign your Bio Start-up Strategy, a la que dedicarem un post detallat més endavant.

No s’acaben aquí les iniciatives formatives de la BIO: hi ha també el Bio-LES Business Develompent Basics o el Biotech Primer: Biotech for the Non-Scientist, que enriqueixen un panorama del que anirem parlant en els propers dies.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Cròniques BIO: focus en formació

Cròniques BIO: aposta per la medicina personalitzada

Publicat el 22 juny 2011 per Biocat

Adela Farré –

A la Conselleria de Salut ho tenen clar: l’aposta del futur és la medicina personalitzada. Tant el seu titular, Boi Ruiz, com el responsable de Planificació, el Dr. Joaquim Esperalba, així ho han subratllat en la trobada que aquest matí en celebrat amb les empreses i institucions que formen part de la delegació catalana a la BIO. La convocatòria del Conseller, a qui no ha estat possible acompanyar la delegació fins a Washington, com era la seva intenció inicial, ha estat resposta massivament pels delegats: Carles Domenech (AB-Therapeutics), Keneth Weissmarh (Advancell), Carme Plasencia (Aromics), Miquel Molins (Baker & McKenzie), Jaume Amat (Bioemprèn), Juanjo Duelo (Dr. Healthcare), Oriol Argemí (Grifols Engineering), Ignasi Belda (Intelligent Pharma), Maribel Vergés (Janus Developments), Joan Puig (Kymos), Frances Mitjans (Likera/Leitat), Marco Pugliese (Neurotec Pharma), Ralph Klingman (Omnia Molecular), Carlos Buesa (Oryzon), Ignasi Biosca (Reig Jofré), Jordi Julve (Salvat), Núria Batet (Telstar), Manel Cascallo (VCN Biosciences) o Raúl Martin (Ysios Capital Partners) són només alguns del que han assistit a l’acte, on també hi havia representants de les entitats que estaran a la BIO i que donen suport a la tasca de Biocat, com l’Ajuntament de Barcelona i ACC1Ó.

Justament ACC1Ó ha fet coincidir un dels seus programes Connect, en aquest cas adreçat al mercat dels Estats Units, amb la BIO, en el qual participen diverses empreses de la delegació que, gràcies al programa, han tingut un coaching d’un consultor nord-americà per millorar els resultats de la seva aproximació a possibles acords amb empreses dels EUA, consultor que els ha assessorat també per poder bastir una agenda personalitzada. El programa d’ACC1Ó també inclou una sessió de networking, Interconnexions, que se celebrarà dilluns 27, oberta a totes les empreses de la delegació catalana, que organitza Biopolis Quebec, un dels partners estratègics internacionals de Biocat.

Tornant a la medicina “de les tres pes”, com l’anomenava aquest matí el Dr. Esperalba —predictiva, preventiva i personalitzada—, el Conseller Ruiz ha insistit davant dels mitjans de comunicació en la importància d’impulsar-la com una forma d’avançar cap a un sistema sanitari més eficient, no només en termes d’atenció a la població, sinó d’estalvi de costos, ja que les noves tècniques de diagnòstic basades en biomarcadors, per exemple, permetran predir la predisposició de determinats segments de la població a certes malalties i segmentar i reduir l’aplicació de moltes proves o teràpies que avui s’empren sobre grups de població indiscriminats i molt més grans. Això sense comptar amb la reducció d’ingressos hospitalaris que pot portar una adequada prevenció.

Un dels tracks de les sessions de la BIO es focalitza precisament sobre Diagnostics and Personalized Medicine, així que en seguirem parlant.

Per més informació: http://www.biocat.cat/boi-ruiz-la-recerca-en-medicina-personalitzada-es-essencial-millorar-latencio-sanitaria

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Cròniques BIO: aposta per la medicina personalitzada

Cròniques de la BIO: una setmana per la cita a Washington

Publicat el 20 juny 2011 per Biocat

Adela Farré –

Quan falta només una setmana per a l’obertura de la Convenció BIO a Washington DC —cita indefugible del sector biotecnològic mundial— cal revisar quina serà la presència catalana i espanyola en aquesta trobada, que en l’edició de 2010 a Chicago va aplegar 15.000 delegats de 65 països i de 49 estats nord-americans.

Un any més, des que el 2007 la primera delegació catalana va participar a la BIO celebrada aleshores a Boston, Catalunya aporta, amb un total de 42 empreses i 17 institucions,  el gruix de la delegació de l’Estat espanyol que ocupa el pavelló coordinat per l’ICEX (amb Asebio i Genoma España) i on tenen carta d’identitat pròpia les tres biorregions més actives i dinàmiques: Catalunya, el País Basc i Andalusia. Són 27 les companyies biotecnològiques catalanes que tenen estand propi al pavelló (del conjunt de 58 de tot l’Estat), mentre unes altres 15 empreses i 17 entitats del sector (centres de recerca, universitats, hospitals, parcs científics, Administració…) estaran presents a l’estand de Biocat,  que un any més s’encarrega de coordinar la delegació catalana.

Algunes de les biotec catalanes, com AB-Biotics, aprofitaran la convenció BIO per presentar internacionalment nous productes (l’AB-LIFE, un ingredient funcional per reduir el colesterol, i l’AB-I3.1, un probiòtic per a la millora de la qualitat de vida dels pacients amb síndrome de colon irritable). Aquesta companyia, la única del sector biotec català que cotitza al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) està preparant el seu aterratge als Estats Units. Però no és l’única. Companyies com Intelligent Pharma, que el passat maig va obrir delegació a Hertfordshire, al nord de Londres (la seva segona oficina internacional, després de la Heidelberg, Alemanya), Aromics, Janus Developments o Trifermed, presents a la delegació catalana, ja han fet públics els seus plans d’obrir oficina als Estats Units properament. Moltes d’elles estan pensant en tenir aquestes delegacions a l’àrea de Boston (Massachussets), un dels pols biotecnològics més actius dels Estats Units, i ciutat que serà justament l’amfitriona de l’edició 2012 de la BIO.

L’estand de Massachussets és, precisament, enguany, davant per davant de l’estand de Catalunya, i allà tindrà lloc el Massacchussets Global Connect Partnering on ja han confirmat la seva participació diverses companyies catalanes. No hi ha dubte que l’entorn del MIT i la presència d’entitats de suport com el Massachussets Life Science Center o MassBio (Massachussets Biotechnology Council) —amb qui Biocat està treballant un acord de col·laboració— juguen a favor d’aquests possibles aterratges catalans.

Seguint amb la BIO, d’altres empreses el que van a buscar són acords per llicenciar els productes que estan desenvolupant o a identificar clients per als seus productes o els serveis especialitzats (des de tecnologies mèdiques innovadores a la bioinformàtica, entre altres àmbits). Tenim empreses treballant en nous tractaments per malalties neurodegeneratives, com l’esclerosi múltiple, l’ELA o el Parkinson; en tenim que investiguen en nous biomarcadors que permetran desenvolupar tractaments molt més focalitzats i efectius del càncer; n’hi treballant en l’àmbit del hemoderivats, dels aliments funcionals, en diagnòstic in vitro…

A través d’aquestes cròniques diàries anirem explicant què fan a la BIO i què passa en aquest dens entorn.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Cròniques de la BIO: una setmana per la cita a Washington

Eurocampus: prioritat de la presidència catalana de l’Euroregió

Publicat el 19 juny 2011 per Biocat

Montse Daban –

El passat 1 de juny es va presentar a Barcelona l’Eurocampus, el campus universitari més gran d’Europa i el setè del món, poques setmanes després que Catalunya agafés el relleu de Llenguadoc en la presidència de l’Euroregió.

Catalunya vol impulsar la cooperació en aquest període d’any i mig que ostentarà la presidència, i així ho va expressar el director general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Salvador Sedó, des del faristol de la Sala Europa, a la Seu de les Institucions Europees de Barcelona on va tenir lloc la presentació.

Catalunya vol reactivar al màxim l’Euroregió durant la seva presidència i fomentar la idea del futur compartit que va empènyer a signar la cooperació euroregional fa més de sis anys. I ho vol fer, segons Sedó, des de tres fronts: la promoció d’infraestructures i comunicacions terrestres, energètiques i d’aigües; el foment d’una posició rellevant en l’entorn euromediterrani, amb el paper de Barcelona dins l’Euroregió com a actor especial; i l’impuls del creixement econòmic, prioritzant les xarxes en un marc universitari, de bioclústers, culturals, etc.

A la sessió s’ha presentat el web de l’Eurocampus (http://www.eurocampusweb.eu/) com a eina per a la creació de xarxes, de comunitat, per al creixement dels estudiants dels territoris membres… El web serà una eina de gran utilitat per a més de 500.000 estudiants i 45.000 investigadors d’una xarxa de 87 centres universitaris de Catalunya, Illes Balears, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées.

Una de les primeres universitats en estar integrada a l’Eurocampus és la UAB. Les primeres dobles titulacions seran el grau de Dret i el màster en Integració Europea que ofereixen aquesta universitat catalana i la Universitat de Toulouse 1 Capitole. La vicerectora de Relacions Internacionals de la UAB, Mercè Unzeta, va destacar el valor d’aquesta cooperació per crear massa crítica i de qualitat, ja que, segons Unzeta “les universitats han passat ja l’etapa de signar convenis, ara cal mes visibilitat a través d’aliances com l’Eurocampus”. Justament, un dels valors clau de l’Eurocampus i del seu web com a eina comunicativa és la possibilitat que ofereix de creuar la informació de tots els programes per facilitar la mobilitat i la cooperació. Segons Antoni Castellà, secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, “en moments de crisi, cal potenciar el coneixement, reordenar estructures i potenciar la qualitat i la cooperació”.

La BioRegió de Catalunya té una oportunitat en aquest marc, ja que treballa des de 2007 en cooperació amb dins l’Euroregió Pirinieus – Mediterrània per crear una xarxa (Bioclúster Sud d’Europa) amb massa crítica i excel·lència innovadora suficient per ser més competitius internacionalment.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Eurocampus: prioritat de la presidència catalana de l’Euroregió