“El cant dels Pàjarus”

[youtube]wGRk11b0vAs[/youtube]

L’humor simplifica les complexitats de la política. Enrevessada, l’humor desfà el nus que es fa entre declaracions i contradeclaracions; entrevistes i titulars. Dijous, Polònia ens va explicar molt bé tot el cas Millet amb dos gags: El cant dels Pàjarus i el carrusel del diner públic glossat per Miquel Calçada, el nou fitxatge del Polonews. El primer ens va recordar la llarga tradició de gags musicals -o n’hauríem de dir cançó-paròdia-protesta?- de Polònia. I sobretot vam pensar amb el Llach polonès i aquell poupurri que va dedicar a diferents temes d’actualitat: la sequera, la mida dels pisos o el desastre de Rodalies. Diríem que la lletra era d’Empar Moliner.

[youtube]9b0tsCjR3qI[/youtube]

Reivindiquem més gags a l’estil d’ El cant dels Pàjarus. I en Miquel Calçada que borda Queco Novell és segurament la millor elecció per presentador d’aquest noticiari de per riure. Perquè Mateo Prados era la competència, perquè la parella Ramon Pellicer i Raquel Sans era la còpia fàcil i Mikimoto n’és l’evolució natural. Parlant del dijous i del viatger de TV3 i la seva excursió “organitzada” a Corea del Nord  hi ha un altre moment «musical»: Sonava el Over the rainbow  mentre vèiem grans blocs de grisor comunista, militars i banderes  i Miquel Calçada, sempre escoltat per Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez.  Ben cert que la vida és un camí de rajoles groges, a través del qual caminem en companyia d’altres a la recerca dels nostres somnis. Sigui aquí o a la Corea comunista.