Planeta Imaginari

Blog

“Dark”, el misteri que ve d’Alemanya

No tota la ficció europea de qualitat es limita al nordic noir –ja fa deu anys de l’estrena de l’original danesa que va originar The Killing– i a les produccions britàniques, sempre amb un segell de qualitat que les distingeix, sigui en drames històrics o en sèries policials de tall realista. La sèrie alemanya Dark, que es pot veure a l’oferta de Netflix, s’afegeix a la llista de l’audiovisual continental per tenir en compte dins l’allau de títols nord-americans. La trama és clàssica, fins i tot l’escenari –un petit poble a la Selva Negra, on gairebé sempre hi plou–, perquè Continue Reading → “Dark”, el misteri que ve d’Alemanya

“Alias Grace”: la veu i la perspectiva de la dona

El dubte atrapa. Fa continuar el relat. Sobretot perquè qui l’explica sap com mantenir viu el misteri. Hi ha, a més, l’al·licient d’una narradora amb l’ombra de l’ambigüitat, de si és o no l’assassina. Una criada d’aparença dolça, de mirada tan blava com a voltes innocent i alhora obscura. L’estructura narrativa basada en les converses entre qui sap el que va passar i qui vol, a partir dels fets, desenteranyinar l’enigma i trobar la prova que la redimeixi, és una fórmula habitual en moltes ficcions, però en el cas de la minisèrie policíaca d’època Alias Grace (Netflix), basada en un Continue Reading → “Alias Grace”: la veu i la perspectiva de la dona

L’episodi del dia d’Acció de Gràcies

La comèdia Master of None (Netflix) va guanyar fa un mes l’Emmy al millor guió de comèdia per a l’episodi Thanksgiving que, a través de les celebracions familiars del Dia d’Acció de Gràcies, segueix l’evolució, des dels anys noranta fins l’actualitat, del personatge de Denise (Lena Whaithe); com fa públic la seva homosexualitat i l’acceptació per part de la mare, interpretada per Angela Basset. Al recollir el premi, Lena Whaithe va agrair a la seva mare la inspiració i al creador de la sèrie, Aziz Ansari l’impuls per escriure’l. L’episodi d’Acció de Gràcies és un dels fets diferencials de la Continue Reading → L’episodi del dia d’Acció de Gràcies

Bombolla serièfila

Fa quinze anys al concepte sèrie hi associàvem boom, edat d’or, fins i tot art; reconsiderant la ficció televisiva, amb més atributs cinematogràfics, i que, per tant, requeria ocupar un destacat espai cultural. En aquest sentit, hem inventat termes nous, com ara serièfils, que dotava els espectadors d’ulls més crítics. Però la cultura de les sèries no va néixer fa quinze anys. Hi havia hagut sèries influents, com ara Los Soprano (1999), Twin Peaks (1990) i també Expediente X (1993). Són títols, però, que no van transcendir a un públic massiu, com sí que va passar amb Perdidos (2003-2010), per Continue Reading → Bombolla serièfila

TV3, els reptes

    Fa temps que TV3 busca el seu lloc en un context audiovisual global i multipantalla que ultrapassa els límits de l’aparell de televisió. La pèrdua de lideratge de la cadena catalana ha fet esclatar les alarmes: el mes de febrer va ser tercera amb un 10,6%, a darrere de Tele 5 (11,3%) i Antena 3 (10,9%). En un any, ha perdut 2,6 punts i en sis, 4,2. TV3 va tancar el 2010 amb un 14,8% de quota i líder. Però si posem el retrovisor, la tendència és a la baixa des de fa 17 anys: d’un 26,3% de Continue Reading → TV3, els reptes

Concursos: el més fàcil i difícil

  Preguntat, en una entrevista a Presència, sobre si la clau de l’èxit era la fórmula, sense artificis, el director i creador del concurs Saber y ganar, Sergi Schaaff, ho tenia clar: “Perquè és clàssic i està narrat d’una manera molt clara i entenedora; ara preguntem, ara responem. És un gènere que no cansa i és el de l’afany de saber de la gent.” La senzillesa de la mecànica del concurs influeix en la seva permanència però també el fet d’emetre’s per La 2 en horari de sobretaula. Aquesta setmana, Saber y ganar , coproduït per TVE Catalunya i Produccions Continue Reading → Concursos: el més fàcil i difícil

El crac: més farsa que mai

  Els primers cinc minuts d’El crac, en concret el diàleg entre el personatge Joel Joan amb la Sandra que interpreta Sílvia Espígul, són demolidors quant a la càrrega d’autoparòdia. Un problema en el càsting permet a Joel Joan tirar dards directes a Julio Manrique o Lluís Homar i fins i tot a La Riera, o La Riota, tal i com, despectivament, anomena el serial d’èxit de TV3, la cadena que li estrena la sèrie, arriscada, diferent, no pensada per a audiències majoritàries, de quan el mitjà televisiu era hegemònic en l’entreteniment i la mateixa cadena que li ha renovat Continue Reading → El crac: més farsa que mai

Renaixença del documental musical

Les defuncions i els aniversaris marquen l’actualitat musical a la tele. Quan va morir David Bowie , a principis d’any, TV3 i TVE van treure de l’arxiu entrevistes i actuacions que havien enregistrat coincidint amb la visita de Bowie a l’Estat espanyol arran d’algun nou disc o concert. I també perquè les dues teles públiques emetien programes musicals, específics, que han desaparegut com a especialitat també de la graella televisiva. Tampoc hi ha retransmissions de concerts ni actuacions en un plató; ara tot és nostàlgia musical, molt ben guionitzada i embolcallada en un format de llista d’èxits. Fins i tot Continue Reading → Renaixença del documental musical

Black Mirror

  Quan va trencar el mirall per primer cop amb un episodi provocatiu de trama zoofílica ja fa cinc anys s’intuïa de Black Mirror una excel·lència que només podia anar a més. I és el que ha passat en aquesta tercera temporada realitzada amb Netflix. Perquè els contes fascinants de Charlie Brooker, històries d’un futur molt present, lleugerament distòpic i amb l’ús que fem de les noves tecnologies com a eix narratiu, amb voluntat més de reflexió que de desafiament, s’han fet imprescindibles. També pel format que han recuperat: recollits en el segell d’antologia –episodis concloents i independents– a l’estil Continue Reading → Black Mirror

Quinze anys del fenomen OT

Si la tele d’entreteniment actual va néixer amb Gran hermano, l’abril de l’any 2000, va ser Operación triunfo, l’octubre del 2001, un concurs de talents –res que no s’hagués inventat abans, hi havia el precedent de Gente joven a la TVE de finals dels setanta, fins a l’actual La Voz de Tele 5– el gran cataclisme. No només a la tele d’entreteniment, sinó també a l’escena musical i a la societat, amb un fenomen fan que tal i com recullen les cròniques de l’època ha estat “irrepetible”. De retruc, la productora Gestmusic es va fer visible pel gran públic amb Continue Reading → Quinze anys del fenomen OT

1 2 3 85