Quinze anys del fenomen OT


Si la tele d’entreteniment actual va néixer amb Gran hermano, l’abril de l’any 2000, va ser Operación triunfo, l’octubre del 2001, un concurs de talents –res que no s’hagués inventat abans, hi havia el precedent de Gente joven a la TVE de finals dels setanta, fins a l’actual La Voz de Tele 5– el gran cataclisme. No només a la tele d’entreteniment, sinó també a l’escena musical i a la societat, amb un fenomen fan que tal i com recullen les cròniques de l’època ha estat “irrepetible”. De retruc, la productora Gestmusic es va fer visible pel gran públic amb els noms de Toni Cruz i Josep Maria Mainat, de la Trinca, al capdavant. D’aquell passat n’han sortit guanyadors clars, que més enllà de les carreres discogràfiques, tenen present, el triomf és polièdric, en forma de popularitat, en carn de les revistes de vanitats. L’hemeroteca recorda que Operación triunfo va trencar els audímetres i va suposar el reviscolament del festival d’Eurovisió. Fa quinze anys no hi havia el boom de les sèries, començaven els formats d’exhibició, els realities, en què es participava no com a testimoni sinó com a protagonista de la narració que s’anava explicant en directe. I l’espectador, encara naïf i passiu, va veure en OT i els seus protagonistes –curosament escollits– aquell entreteniment innocent, un conte de fades amb missatge i últim exponent d’una manera de fer, la tele blanca. Hi havia l’element emotiu de la música, un poderós esquer.
En una operació de nostàlgia, La 1 emet des d’avui una sèrie d’especials. Segurament no farà tan modern com el record que provoca Cachitos de hierro y cromo, però tampoc cal avergonyir-se per saber-se, de la mateixa manera que es resa el parenostre, aquell himne, efímer, que va ser Mi música es tu voz.