Blog

Les dones i la mort

En un moment del documental Forenses, emès el novembre del 2013 a TV3, la metge forense Anna Figueras explicava un dels casos que més l’havien impactat i no només per com es va trobar la disposició dels cadàvers: dues nenes bessones, vestides igual, a Platja d’Aro; el pare les havia matat amb una escopeta de caça i després s’havia suïcidat. He recordat el documental en el qual la mort, que sempre hi és però la volem lluny, s’humanitzava a través del relat dels professionals que hi tracten cada dia i la vivència emocional d’una dona forense, per com les sèries, Continue Reading → Les dones i la mort

Set dies a París

  Hi ha determinats esdeveniments que signifiquen un mitjà de comunicació. És l’eina que esdevé vital per estar connectat amb el que passa ja sigui la finestra que ens ho ensenya o el so que ens ho explica. D’una banda la imatge, que és com el primer gran impacte, i d’una altra banda el so, que sempre és més commovedor perquè hi ha la força dramàtica de la veu dels testimonis, sense tenir cara hi posem molta més càrrega expressiva. Hi ha dates que recordem, que són memòria col·lectiva i història recent, perquè han distingit aquest mitjà. S’ha atorgat al Continue Reading → Set dies a París

El concurs nostre de cada dia

  El concurs és com el pa televisiu. No hi pot faltar. Ni a taula ni a l’hora de sopar. El quiz show –terme anglès per denominar els concursos de preguntes i respostes– va néixer amb els orígens de la televisió, la dècada dels anys cinquanta, i s’hi ha mantingut, gairebé invariable, present durant el curs regular, temporada sí, temporada també. Mencionar alguns títols com ara Saber y ganar de La 2 i el seu presentador, Jordi Hurtado, és referir-se a una prehistòria televisiva, però el fet de continuar en actiu certifica que el concurs senzill i sense artificis és Continue Reading → El concurs nostre de cada dia

El temps, amb presses, a la tele

  Vint minuts a la tele són una eternitat. Donen per molt o per massa poc, tot depèn dels nostres interessos com a espectadors. En un magazín en què hi ha cap de tot com és Divendres de TV3 hi conviuen des d’una secció mensual de les prediccions de l’horòscop a les col·laboracions d’experts que, de manera planera, aconsellen i aclareixen dubtes sobre qüestions de salut, de consum, d’higiene…Hi ha l’actualitat, la política, però hi ha també el dia a dia. Fa poc llegia un comentari d’un usuari de Facebook enllaçat en el vídeo sobre la secció astrològica que Imma Continue Reading → El temps, amb presses, a la tele

La tele morirà un altre dia

  Bond, James Bond, ha tornat a la tele perquè també s’estrena als cinemes. L’última pel·lícula de la saga protagonitzada per Daniel Craig, Spectre (2015), es podrà veure divendres vinent i la bondmania s’expressa, a més de reportatges en suplements culturals, entrevistes a dominicals, llistes de banda sonores a Spotify, en cicles televisius: La Sexta va emetre dimecres Muere otro día (2002) amb Pierce Brosnan en què l’agent 007 se’n va de missió a Corea del Nord. Les sagues de ficció, especialment les cinematogràfiques que tenen un alt component fan, provoquen aquesta reverberació a la pantalla que presideix, encara, el Continue Reading → La tele morirà un altre dia

Nous aparadors per als nous polítics

  La reinvenció és condicionant de la tele; supervivència en el cas del periodisme. És vital en l’ofici de preguntar i (qüestionar-ho tot) sobretot quan l’interlocutor és un polític, que en els últims anys s’ha transformat en un col·laborador televisiu, tertulià inamovible dels platós que ha fet de l’exposició pública en l’aparador massiu una pràctica rutinària i n’hem acceptat la propaganda emmascarada de col·loqui. Hi ha hagut en aquests anys, però, fórmules que han volgut rejovenir formats excessivament estàtics com l’entrevista al candidat, al president del govern, al poder. TVE, en època en què era referent informatiu, va viure un Continue Reading → Nous aparadors per als nous polítics

Elogi al pensament des de la tele

  La filosofia està de moda. I no només perquè una sèrie d’institut la té com a protagonista omniscient. Les frases motivacionals, el pensament repartit en càpsules diàries, com el cafè de bon matí, s’ha convertit en un element del paisatge comú: es comparteixen a les xarxes socials o s’estampen en camisetes d’adolescents o es llegeixen a les furgonetes dels repartidors, aturades en un semàfor en vermell. La crisi, de tantes coses, ha recuperat la necessitat per a la reflexió com a eina per tirar endavant; el pensament per no capficar-nos. La filosofia ha pres el carrer, per deixar de Continue Reading → Elogi al pensament des de la tele

La moixaina que avergonyeix

Es pregunta amb voluntat de saber, per entendre millor el personatge, o, a propòsit d’una conversa amable, no fer cap aportació i simplement justificar una vida? L’entrevista com a entreteniment és legítima però amb la tria de segons quins entrevistats s’acaba perpetuant un star system que cal esborrar, pel que significa, sobretot des de l’òptica catalana: ens és imposat amb tot el que suposa de llast i de canvi d’imaginari. Tot plegat ve a tomb de En la tuya o en la mía, de TVE –una còpia d’ El convidat, de TV3–, en què Bertín Osborne, que gairebé sempre ha Continue Reading → La moixaina que avergonyeix

El millor país del món

En la literatura de viatges es repeteix la idea que al capdavall el destí no és el que ens quedarà un cop haguem fet les maletes sinó les persones amb les quals hem compartit moments. El guia, el ciceró, adquireix un paper principal en tots els viatges pensats més com una experiència i no com un producte d’oci massiu; ningú no vol fer el turista. Ho diu el realitzador nord-americà Trevor Hawkins, que amb la seva parella, Cori, van ser els primers viatgers de Catalunya Experience, que TV3 va estrenar dimecres: “Quan coneixes gent d’un lloc que et pot capbussar Continue Reading → El millor país del món

Evolució de la ‘qüestió catalana’

La frase de Gandhi que circula aquests dies fent referència a l’actualitat –“Primer t’ignoren. Més tard se’n riuen de tu. Després t’ataquen. I finalment guanyes”– es podria aplicar també al tractament que, vist amb perspectiva, han fet les cadenes d’àmbit espanyol sobre la denominada qüestió catalana, un terme que no amaga certes connotacions pejoratives, com un mal endèmic que periòdicament cal combatre. S’ha passat d’amagar la manifestació de la Diada del 2012 al minut 21 del Telediario –el primer símptoma de desprestigi i l’inici de la manipulació informativa– a convidar els caps de llista a les eleccions del 27-S a Continue Reading → Evolució de la ‘qüestió catalana’

1 2 3 85