La tele morirà un altre dia

[youtube]7GqClqvlObY[/youtube]

 

Bond, James Bond, ha tornat a la tele perquè també s’estrena als cinemes. L’última pel·lícula de la saga protagonitzada per Daniel Craig, Spectre (2015), es podrà veure divendres vinent i la bondmania s’expressa, a més de reportatges en suplements culturals, entrevistes a dominicals, llistes de banda sonores a Spotify, en cicles televisius: La Sexta va emetre dimecres Muere otro día (2002) amb Pierce Brosnan en què l’agent 007 se’n va de missió a Corea del Nord. Les sagues de ficció, especialment les cinematogràfiques que tenen un alt component fan, provoquen aquesta reverberació a la pantalla que presideix, encara, el menjador de casa: Amb Star Wars, al desembre, passarà el mateix. I no és només una qüestió generacional. L’any passat, Cuatro va emetre les dues trilogies de Star Wars i el 2012 Antena 3 va fer el mateix amb Indiana Jones. L’aposta va servir per perpetuar el clàssic a través de la descoberta pels ulls més joves: els fills compartien la passió dels pares, recordant quan el cine era una sessió contínua. De canals contenidors de pel·lis com La Sexta 3 s’enyoren els cicles, a vegades repetitius, però que servien per redescobrir o estrenar-se per primer cop amb clàssics com El Padrino o el Tarantino de Kill Bill o en plena castanyada programar títols de terror imprescindibles com Carrie. Els cicles de pel·lis temàtiques són un recordatori de l’efemèride i de l’actualitat i alhora una eina de transmissió de la cinefília més àmplia. La tele fa la funció de filmoteca, en rares ocasions quan a La 2 et trobes Campanes a mitjanit d’Orson Welles, per exemple. Però també es reivindica com l’instrument de propagació de la cultura popular massiva quan l’aposta és pel cinema que mou la indústria. Però de la mateixa manera que la música ha desaparegut de la tele i si apareix és com a motiu per a la competició o com a botó per activar la nostàlgia i les sèries han deixat de ser patrimoni televisiu, només queden les pel·lis com a garants de supervivència; perquè la tele no perdi la partida, davant altres formes d’entreteniment, i mori un altre dia.