[youtube]19iLFn_WX0Y[/youtube]

Com que l’escàndol del Palau de la Música sembla de pel·lícula –de tan increïble, és més que versemblant en una ficció–, 30 minuts va iniciar el reportatge Cop al Palau (22,1%) amb la música d’El cop. La sintonia, un gag encertat, acompanyava el reportatge, que, més que revelar noves informacions –no era una gran exclusiva–, tenia el valor del resum, del balanç, gairebé cinc mesos després de destapar-se l’afer; un temps més que prudencial després del qual, segurament amb un pèl de retard, 30 minuts es plantejava el tema. L’atractiu del reportatge era la figura del protagonista, del lladre de corbata, de l’encantador de serps enxampat. Segurament l’impacte del reportatge no són les quantitats milionàries desviades en benefici propi –a hores d’ara ja estem immunitzats de la magnitud de l’afer–, sinó les anècdotes, que dibuixen el personatge millor que els números. Destacable el record relatat per un germà Millet sobre uns caramels revenuts i pels quals, després, en Fèlix infant plorava. Tancàvem els ulls i tot plegat recordava un gag de Polònia. De fet, aquests humoristes van imaginar, fa poc, una història, ambientada com una pel·li muda, en què en Fèlix infant robava el penjoll de la minyona i els bitllets del pare.