[youtube]knjmh2Id2-I[/youtube]

Les sèries d’advocats cauen sovint en la rutina legal i tot gira entorn a un judici: s’interroga testimonis, es busquen proves…El fiscal o l’advocat defensor, depenent de qui sigui el protagonista, acaba convencent el jurat o el jutge, s’endú la glòria i s’acaba el cas i l’episodi. Pel mig, s’hi sol incloure alguna trama personal, algun conflicte amorós entre els membres de la fiscalia i del despatx contrincant, però ja està. Personalment, mai no vaig ser fan de Perry Mason ni de la Ley de los Ángeles. Però el cas de Danys y perjudicis és diferent. Té un to fosc, que recorda Murder One i comença amb un misteri: una noia surt d’un edifici d’oficines, ensangonada, mig despullada i plorosa, corrent esperitada. La trama porta a l’espectador a un gran salt enrere de sis mesos, quan la jove entra a treballar per a Patty Hewes; Glenn Close interpreta perfectament el paper d’advocada maquiavèl·lica, sense escrúpols, amb mètodes propis de la màfia, però més sibil·lina. Un personatge que no difereix massa, vestida d’executiva i no d’època, al de la marquesa de Marteuil de Las amistades peligrosas. És un thriller complex; una gran i addictiva teranyina. Danys i perjudicis és a les sèries d’advocats, el que Perdidos al misteri.