Un espai com Destino España (TVE, dimarts a la nit) és la mateixa fórmula intercanviant els ingredients. Resultat: una postal turística més, però en comptes d’un destí exòtic o de la ciutat somiada i de descobrir noves cultures, és la redescoberta de l’Espanya singular amb els ulls d’un guiri que hi viu i hi treballa. Per tant, l’equació és simple: Callejeros Viajeros + Españoles en el mundo + Un lloc estrany = Destino España. A diferència del programa de TV3, en el qual s’aposta per l’espontaneïtat del testimoni parlant dels hàbits que li xocaven i en certa manera es feia un exercici d’autocrítica per afrontar junts la convivència, Destino: España no té aquest aire d’ironia, és gairebé un fulletó patrocinat pels patronats turístics de les diferents autonomies -cada capítol és temàtic, per autonomia, i té cinc protagonistes que fan de guies dels racons més característics-. El primer episodi, dedicat a Extremadura, era un passeig per Càceres, per Trujillo, per la matança del porc, per les tavernes de poble, pels hotels amb encant del nucli antic que amaguen una decoració àrab i una extensa carta de tes, per esglésies i delícies locals com ara el formatge del Casar. I la presència del guiri esdevé la nota folklòrica.