Una de les moltes virtuts d’El convidat de TV3 –sense desmerèixer la delicada banda sonora ni el tarannà del presentador o la personalitat (i atractiu mediàtic) de l’amfitrió/ona– és la sorpresa dels grans secundaris. Formen part de la rutina del programa, com ho és el Barça. M’explico: són els personatges anònims que pertanyen a l’esfera més íntima del protagonista i que, moltes vegades, sorprenen gratament l’espectador i el mateix Albert Om amb un comentari, un punt de vista, una broma, una anècdota tan il·lustrativa que en podem extreure un manament vital. De la primera temporada recordo el farmacèutic i el capellà en la visita que Albert Om va fer a Eduard Punset o en el cas de Teresa Gimpera i Montserrat Carulla –dues dones de gran personalitat– el paper que hi tenien els respectius marits. En el cas de la metgessa Teresa Forcades, tenint en compte el seu discurs i el poder de seducció que amb la paraula –amb un to de veu molt dolç i melós– provoca la monja més popular de Catalunya, el programa va revelar unes quantes Teresa Forcades més. No tan intel·lectuals, menys combatives però igual de seductores amb la paraula  –de forma més planera– i amb unes històries particulars que servien per exemplificar una manera de viure i d’entendre la vida però sense impartir doctrina. Més que explicar la vida en un monestir –sempre està bé mirar pel forat del pany on no sempre és permès- a El convidat d’ahir s’explicaven molts “per quès”; el perquè d’aquesta opció de vida.  El cas de la Montserrat, l’abadessa del monestir, quan explica que el que volia fer era casar-se i tenir fills. O l’exprofessora de química que amb parella i sense ser creient, en el Camí de Santiago, una oreneta li va ensenyar el que li mancava.  Pot semblar una paràbola, com la caiguda del cavall de Sant Pau, i podem pensar que només faltava que després fessin la peli Història d’una monja amb Audrey Hepburn, però no eren vides de pel·lícula, sinó realitats més quotidianes, més properes del que puguin semblar. Des de la germana Regina que no sabia escriure a màquina i ara ha posat en marxa la web del monestir o l’Anna Maria, la mà dreta de la Teresa Forcades, i coneguda com a “germana Xispes”.