[youtube]Uk30bT-7IiU[/youtube]

Per salvar el periodisme cal tornar cal tornar als orígens. El futur es troba en el passat. Quan hi ha qui certifica la mort del periodisme, reportatges com Sota el setge emès fa una setmana a 30 minuts ens recorden l’abecedari de l’ofici: Explicar què passa i a qui li passa; un relat construït  d’històries humanes, de casos concrets, testimonis amb els quals, la càmera i la mirada del periodista, denuncien la injustícia. I en el cas d’un conflicte bèl·lic, eufemisme per evitar el mot “guerra”, la propaganda i la versió oficial tapen sempre la veritat dels pobles i dels seus veïns.

A 30 minuts van posar cares, veus i realitats quotidianes a la barbàrie de Síria. Diu la reportera de guerra freelance Mayte Carrasco que a Homs li impressionava veure les cares perquè se li assemblaven. I és que humanitzant el conflicte, se’l fa més proper a l’espectador, una manera de fer-lo més conscient de la tragèdia. El reportatge Sota el setge mostra el material filmat pel fotoperiodista i càmera català Ricard Garcia Vilanova en una de les ciutats que pateix el setge de l’exèrcit d’Al-Assad: Al-Qusayr.  El document filmat per Ricard Garcia Vilanova ensenya no només una ciutat destruïda sinó les condicions de treball dels metges i infermers de l’hospital de campanya clandestí. Encara que la càmera no la pot gravar, es percep també l’amenaça dels soldats. El document és valuós pel contingut i també per l’estil de la narració, sense artificis amb un estil directe: sabem que hi ha un muntatge, però tot i les circumstàncies difícils de la gravació, sap captar l’atenció de l’espectador.

Internet no salvarà el periodisme –els joves sirians, tal i com mostrava el reportatge, s’havien aprofitat de les noves tecnologies, per propagar la seva realitat- ho farà el periodisme de guerra, el que fan els freelances com Ricard Garcia Vilanova o Mayte Carrasco, entre altres professionals, que ens recorden que el periodisme és compromís.