[youtube]3htlc466ixs[/youtube]

El títol del reportatge de 30 minuts era il·lustratiu del que hi trobaríem: La independència, pas a pas. Impecable en la confecció, amb entrevistes a experts constitucionalistes i economistes d’aquí i d’allà, declaracions d’arxiu de polítics, el missatge oficial del govern espanyol en la veu del ministre Gallardón, la contextualització internacional amb les situacions que viuen el Quebec, Kosova i Escòcia… Amb arguments i raonaments, el treball periodístic, diguin el que diguin els que estan a les trinxeres, seguia la política del seny que impera en el procés de canvi que viu Catalunya.

El reportatge, que va liderar la nit amb un 22,3%, seguia un ordre cronològic en l’exposició dels esdeveniments i que va començar pel clam del poble català en la manifestació de la Diada i amb la presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Carme Forcadell, recordant l’origen de tot plegat, i fins i tot en els minuts inicials es recuperava l’onada de consultes sobiranistes fetes a més de 500 municipis i iniciades per Arenys de Munt el 2009. Aclarit doncs que la independència neix al carrer i no al Parlament, el reportatge va seguir el relat polític i jurídic, i tot i així amb un llenguatge planer i amb metàfores molt entenedores (“La reforma de la Constitució es va fer per no reformar res”). Però és Miquel Roca i Junyent qui dóna els titulars i resumeix el reportatge: “No hi ha cap Constitució en el món que prevegi la independència, però això no ha impedit que hi hagi molts països que hi hagin accedit”, o bé: “El Constitucional va fer un error descomunal amb la sentència carregant-se l’Estatut: no és un problema constitucional, és un problema polític”, i la gran sentència que ve a ser l’esperit del reportatge: “La voluntat d’un poble és difícil que no sigui escoltada.”

Ja sabem que la independència provoca coïssor, malestar, en les comissions de control de TV3 al Parlament i que els de sempre es queixaran per l’emissió del reportatge. Però 30 minuts, que en d’altres ocasions ha fet un reportatge d’urgència quan l’actualitat li ho ha demanat, s’ha esperat un temps excessivament prudencial, han passat més de dos mesos de la Diada, per abordar la qüestió. Ha esperat que a Tele5 lladrin i bordin cada dissabte i facin de la qüestió catalana el nou trumfo per als audímetres, i ha esperat que Jordi Évole a Salvados de La Sexta, la seva gran competència, entrevistés Artur Mas. De fet, aquest 30 minuts no està exempt d’intencionalitat: s’ha emès l’últim diumenge abans d’entrar, oficialment, en campanya electoral per al 25-N. Els de Valor afegit del 33 van fer els números de la independència el 26 de setembre, amb un monogràfic excel·lent i amb el mateix rigor i tan clarificador com el 30 minuts. Però és bo que el debat estigui al carrer i també a la tele, a la d’aquí i a les d’allà; és bo que se’n parli, ara i fa tres mesos.