[youtube]E0iqHYX7TOU[/youtube]

A propòsit del retrat del pas del temps –el gran protagonista de Boyhood, la pel·lícula triomfadora dels Globus d’Or– i de l’experiència fílmica del seu director, Richard Linklater, de rodar al llarg de dotze anys amb els mateixos actors, he recordat un altre retrat evolutiu però sobretot generacional i en construcció, un experiment televisiu que va començar el 1989 com un reportatge del 30 minuts. Amb el nom de Generació D i ideat i dirigit per Francesc Escribano, es va recollir el testimoni i les vivències, en definitiva què pensaven de la vida, d’una colla de joves que havien nascut en els últims mesos del franquisme i que havien crescut en democràcia; un perfil representatiu d’adolescents catalans. Tenien entre 15 i 17 anys quan van sortir per primer cop a la tele. Si en la pel·lícula Richard Linklater fotografia la vida sense obviar els temps morts, la sèrie documental de Francesc Escribano capta sobretot pensaments vitals. En aquest sentit, les converses dels protagonistes de Generació D, recollides en forma de testimoni, tenen més a veure amb els diàlegs, segurament amb menys lirisme i més realisme, de Jesse (Ethan Hawke) i Celine (Julie Delpy), la parella protagonista de la trilogia Antes del amanecer, Antes del atardecer i Antes del anochecer del mateix Richard Linklater, especialista, en aquest cas, en captar una relació amorosa en un instant en el temps: la de la idealitzada joventut en la primera entrega, la del retrobament (i de segones oportunitats) en la segona i els efectes devastadors de la convivència, en la tercera. En el cas de Generació D, Francesc Escribano reuneix els vuit protagonistes cada set anys, com si es tractés d’una trobada d’exalumnes, per preguntar-los, així, mentre el discjòquei del ball punxa les cançons que apel·len a la seva memòria, com els va la vida. Hi ha hagut quatre entregues emeses per TV3: el 1989, el 1996, el 2005 i l’última, el 2011. En aquesta darrera, potser perquè els protagonistes rondaven la quarantena, les seves reflexions desprenien un aire de balanç, un cert desencís en el qual s’entreveia la maduresa.

[youtube]Ys-mbHXyWX4[/youtube]