De pantalles, perills exacerbats i bondats desconegudes

Els propers 14 i 5 de març es celebra a la Seu de l’ Instiitut d’ Estudis Catalans el Seminari de Pedagogia: Educació i mitjans de comunicació. Entre l’escola i les pantalles. Organitzat pel la Societat Catalana de Pedagogia, amb professionals dels mitjans i experts del món educatiu. La idea del seminari és debatre el paper dels mitjans de comunicació des d’ una perspectiva diversa, tenint en compte aspectes com l’ accés a la informació, la normalització de conductes, els efectes de les pantalles en el comportament de nens i joves i debatre al voltant de la pregunta si l’ exposició d’infants i joves als mitjans i les pantalles també es pot convertir en oportunitat de reflexió. Fa poc, l’ emissió del  documental Pantalles addictives al Programa 30 Minuts de TV3 generava molta controvèrsia a les xarxes socials així com diferents opinions. S’alertava sobre l’ús abusiu de les pantalles de mòbils i tauletes i del fet que aquest ús podia esdevenir un possible origen de trastorns del llenguatge i del son en els més petits. Òbviament, segons els protagonistes del reportatge, aquesta sobreexposició a les pantalles també podia comportar conseqüències greus per als més grans. L’ ús de les pantalles titllat com “una epidèmia silenciosa i perillosa” sembla massa alarmant tot i que tots estaríem d’ acord en el fet que un mal ús de les pantalles, en termes de temps d’ exposició i d’ accés a continguts inadequats, és sempre reprobable.

Per tal de contrarrestar visions que sovint venen esbiaixades, m’ agrada recomanar l’ Informe elaborat fa dos anys per la AAP, American Academy of Pediatrics, Beyond ‘turn it off’: How to advise families on media use, que davant el concepte conegut com “screen time” o temps que passem davant les pantalles, han canviat postures inicials de mantenir els nens allunyats de les pantalles per aportar dades, acompanyades d’ evidències empíriques i oferir recomanacions sobre com acompanyar els nois i noies de totes les edats en l’ ús d’ aquestes. Un dels punts a destacar és que la participació de les famílies amb els mitjans facil·lita la interacció social i l’ aprenentatge. Finalment, una de les recomanacions a families que dóna l’ AAP és la de jugar a videojocs amb els fills. De cara als més petits, sempre co-veure els continguts amb ells, tot i que això,  crec que en molts casos ja costaria més ….

De pantalles en xarxa i les dimensions de la lectura

Tradicionalment la lectura ha esdevingut la via d’ accés al coneixement. Avui més que mai, la necessitat d’ accedir a una informacío que creix de manera exponencial  esdevé prioritària no només en l’ àmbit més acadèmic sinó també per al desenvolupament personal i professional de les persones. La lectura en pantalla i ’ estructura no lineal de l’ hipertext permeten diferents possibilitats d’ interpretació i la integració de formats visuals com les imatges i vídeo modifiquen sens dubte  els paràmetres d’ accés i comprensió als que estàvem acostumats i qüestionen -alhora- els hàbits lectors. La multiplicitat de llenguatges, codis i suports (telèfons mòbils, tauletes, lectors electrònics, consoles…) confegeixen a la lectura una nova dimensió i es requereix dels lectors i lectores digitals destreses i habilitats d’ alfabetització multimodal que els permetin entendre i també crear contingut en aquest context.

Els resultats de les proves PISA de 2009 publicats fa ben poc -i on per primera vegada s’ incorporava un apartat dedicat a avaluar la competència lectora digital dels alumnes –Students On Line Digital Technologies and Performance suggereixen -entre moltes altres conclusions, que la quantitat i diversitat dels materials de lectura és més important que la qualitat en alguns casos, sempre parlant de lectura digital,  i que “tot i que els estudiants que llegeixen ficció tenen més probabilitats d’assolir puntuacions altes, són els estudiants que llegeixen gran varietat de materials els que aconsegueixen fer-ho realment bé”.

Bob Stein, co-director de l’  Institute for the Future of the Book, institució que investiga l’ evolució del discurs intel·lectual de les pàgines impreses a les pantalles en xarxa, afirma que cal entendre la lectura de manera diferent. Segons ell,  les claus per entendre-la des d’una nova perspectiva rauen en dos conceptes bàsics: la  col·laboració i la socialització de la lectura.  En aquest sentit, el Media Lab del MIT defineix  la col.laboració com una de les alfabetitzacions clau del segle 21, i en el llibre, Where Good Ideas Come From Stephen Johnson argumenta -pel que fa als processos participatius- que les idees són sempre millors quan es veuen exposades a influències externes i per tant a crítiques per part d’ altres.

En plena temporada estival, doncs, recomanar tot tipus de lectura  i també compartir amb altres allò que llegim ja sigui a través de xarxes socials especialitzades com Shelfari o Booklikes, i en tot tipus de format i llenguatges: en paper o pantalla, en llibreta o blog, des d’un mòbil o una càmera…  Donem cabuda  a aquestes altres maneres de llegir i d’ expressar-nos, de ben segur ens enriquiran força i ens faran créixer tant professionalment com personal. Bona lectura!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/brucemckay