Dels més personals als més globals. És moment de resums de l’any. Publicitàriament tampoc ens n’escapem.
Fa uns dies AdAge publicava les deu campanyes més creatives del 2012. En mitjans especialitzats, a nivell estatal, des de mitjans de juny hem pogut anar veient aquest tipus de resums enfocats des de diferents característiques, com per exemple Marketing Directo amb la viralitat. A nivell català, el passat 27 de desembre, TV3 ens va obsequiar amb un reportatge anomenat “Un any d’anunci” on es va fer una intensa repassada els anuncis retransmesos per la cadena durant el 2012 des de diferents perspectives.
Un reportatge ben entretingut i commovedor per als que gaudim amb la publicitat. Cada cop en som més i, com diu la periodista Gemma Busquets, “ja fa temps que la tele li ha perdut la por a la publicitat“. Ho veiem en l’aposta d’aquest tipus de programció i ho vam poder veure a través de la conversa que en paral·lel es va anar generant a Twitter.
Josep Fernàndez Càvia, Marina Ramos, Manu Díez, Josep Rom, Domingo Arcas, Pilar Pérez, Sergi Nebot, Daniel W. Barbajosa, Josep M. Piera, Bernat Lliteras, Camil Roca, Xavi de la Cruz, Javier Meléndez, Andrés Albarracín, Ekhilihaitz Mendizabal, Sílvia Sivera, Pipo Virgós, Oriol Villar, Gema Requena, David Caballero, Chiqui Castaño, Joan Sabaté, Bigas Luna, Víctor Morales, Pep Gatell, Ramon Piqué, Carles Checa, Àlex Martínez i Kike Maíllo van ser els professionals i acadèmics que van formar el relat. Tots de primera categoria. Des del sector complau que per breus instants tothom pugui veure les seves cares, escoltar les seves opinions i aprendre des de les seves experiències. Els minuts de glòria publicitària gairebé mai són pels publicitaris, sempre per a les creacions publicitàries.
Tots tenim el/s nostre/s anunci/s del 2012. Així que, sense trencar aquesta màgia, proposo que ens quedem en un plànol més tècnic. El plànol dels aspectes que han marcat la publicitat catalana del 2012, segons els diferents experts que surten al reportatge:
– Major ús de testimonials assequibles, propers i autèntics, allunyant-nos dels personatges volàtils que ens aporta la premsa rosa, per tal de reproduir un model d’imitació factible.
– Aposta pels valors en temps de crisi, sobretot en l’àmbit bancari.
– Asposta per les emocions i les il·lusions envers causes solidàries i socials.
– Automòbils a la carta, però amb un notable interès de reposicionar les marques i acabaments enfocats al preu.
– Notable presència del fet de compartir. On més s’ha notat ha estat en els anuncis de cerversa, un dels productes més sociables per excel·lència.
– Multidisciplinaritat en els estils de vida. De la família tradicional a les realitats actuals. Fer-ho així permet que la identificació sigui viable.
– En productes de neteja se segueix l’aposta per la convencionalitat. Només hi ha hagut petits i imprescindibles canvis de caràcter contextual. En aquest àmbit segueix funcionant el que ha funcionat sempre.
– De la metafísica a la realitat. Aquest és el gran canvi en a publicitat alimentària i de gran consum. Aposta per l’artesanalitat, la qualitat i els trets identitaris originals. En molts casos amb la introducció del preu.
– Major ús de l’humor d’una manera encara molt subtil.
És cert, 2012 ha estat un any per tocar de peus a terra. Publicitàriament, també. N’hem après per a bé i per a mal. Però no hem de deixar de somiar. Estic segura que la publicitat estarà amb nosaltres per seguir-ho fent. Les seves petites històries que ens han conmocionat al llarg de l’any són un bon exemple. El Dr. Josep Rom ens ho recordava així: “Si agafem tots els anuncis i els ajuntem, podem tenir la utòpica gran promesa de felicitat total“. Esperem que segueixi sent així.
Feliç 2013 a tots!
