Terra d’oportunitats, contra l’exili rural

Quan el sopar es fa massa llarg o treballant al jardí, el meu oncle Pierrot sempre es posa a parlar de quan va arribar tot jovet a Fontpedrosa, fa ara una bona cinquantena d’anys. En aquest poble del Alt Conflent (Catalunya Nord) s’hi treballava la terra com a tots els pobles del indret, però pas solament per a passar lo temps, s’hi treballava amb objectius de venta, de mercat i de rendiment. Cal dir que en aquesta època, el vilatge tenia camps de pomers, vinyes, hortes i treball, amb la central hidroelèctrica de la Tet, la carnisseria, la boulangeria, el sabater, el celler etc. Els banys de Sant Tomas només eren uns ulls d’aigua fets de pedra on els joves s’en anàven a quitar la suor dels llavis amb els llavis, i el camping no proposava gaire xalets amb tots serveïs integrats.

És sempre amb aquesta imatge que m’en puji per la 116 cap al poble a visitar al tio, a traçar els solcs al jardí i espiar la Matte des de la finestra. Malauradament, no queda res d’aquesta realitat passada, excepte uns incorrigibles que volen fer viure el poble i fan pinya amb el vilatge veï de Prats-Balaguer. Els pomers han tots desapareixit i sobre les terrasses ha crescut de nou la vegetació silvestre. Per manca d’oportunitats econòmiques, els treballadors han plegat i s’han anat cap abaix, cap a Prada, o més lluny. L’escola, abans tant plena va esser tancada fa pocs anys. Gràcies als banys de Sant Tomas, ha pogut recuperar nins i nines i oferir una nova generació a Fontpedrosa. Però l’indret mor, poc a poc, i serà pitjor quan els vells s’en vagin, guardant amb ells llurs records.

Aquest exili rural l’han viscut moltes comarques, que sigui a Catalunya, a Occitània o més enllà, on la vida als pobles més isolats sembla massa dura i gens atractiva pels joves. Lo que falta, es diu, són oportunitats, i justament d’oportunitats rurals ens ne parla el documental d’en Roger Roca “Terra d’oportunitats”. Ens mostra el poble de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell, on s’ha obert la cooperativa L’Olivera, una entitat agrícola i social on es produeix vi i oli d’oli. Incorpora també gent amb dificultats i trata de difondre els productes locals, de fer viure i treballar la terra on viuen.

Aquest documental és una bona manera d’obrir els ulls sobre llocs deixats a la mala sort i de donar idees a la gent que voldria reintegrar les terres abandonades dels nostres camps dins l’econòmia i donar-las la paraula, que exprissin ho que saben fer tant bé.

Aquí es veu el documental dins la seua integralitat: http://www.tv3.cat/videos/4051190

Publicat dins de Món rural | Comentaris tancats a Terra d’oportunitats, contra l’exili rural

Els molins de les Garrotxes

Escrivia Fernand Braudel, gran historiador del Mediterràni, que l’era industrial havia començat amb l’aparició de molins, màquines funcionant amb energies hidràulica o eòlica, i va permetre moldre el blat i fer farina, un dels elements de base de la dieta occidental. Per fer funcionar els molins, els nostres avantpassats han degut domesticar l’energia de l’aigua i per fer-se, han construït canals sobre els rius, construccions que van portar un cabal bastant regular per fer girar la roda, que sigui hivern o estiu.

Guardem encara als països catalans qualques canals qui  han permés també l’aparició d’una vegetació densa i propícia als calents dies d’estiu: el rec del molí d’en Dorra a l’Empordà, el canal de Tuïr o de Bao al Rosselló.

També a les Garrotxes, a Catalunya Nord, regió ubicada al Nord de la carretera 116, vall encara força rural i tradicional, s’hi conserva aquest patrimoni industrial. A més a més, el podeu descobrir el proper cap de setmana amb un esdeveniment organitzat pels pobles d’Aiguatèbia i Ralleu.

El programa serà el següent:
– 18 de maig
10h: visita del molí Foulon
14h: exposició “Creacions a l’entorn de la lana”.
16h: Diaporama del patrimoni hidràulic a les Garrotxes seguit d’un pica-pica amb bunyetes.

– 19 de maig:
10h: visita guiada al vilatge d’Aiguatèbia, descoberta del patrimoni.
12h: Aperitiu ofert.
12h30: Pica-pica “sortit del sarró”.
14h30: visita guiada al vilatge de Ralleu.

Per saber-ne més, aqui va el mail i el telèfon: garrotxes.tourisme@mailoo.org, 06 86 63 15 96

I tu, coneixes antics recs de molins a la teua comarca?

Publicat dins de Catalunya Nord, Hidràulica | Comentaris tancats a Els molins de les Garrotxes

On és la Tet d’antany?

Es pot gaudir d’un grandiós panorama sobre tot el riberal del riu Tet des del mirador de la Força Real. Alhora, hom s’adona de la seua forma, sinuosa, vessant on li dona la gana, sense cap raó aparent. El meu pare tenia el costum de dir-me, una vegada sentats davant l’ermitatge millarsenc, que abans, molt molt abans, tota la plana es veia sota l’aigua i, l’agradava ponctuar-ho així, que devia formar un tall de bell paisatge.

Feient una mica d’història a l’escala geològica, el meu pare tenia raó ja que fa 5 millions d’anys, la mar entrava cap les primeres pendents, és a dir Illa de Tet o Corbera. Llavors, gràcies a un refredament del climà, la mar es va retirar i uns rius es van formar, cavant els sediments arenosos de l’antigua mar. Així van nèixer el Tec i la Tet, l’Agli havient una història una mica diferent.

La Tet, aleshores, s’en anava pel Rosselló amb corbes lleugerament modificades en comparació a les seues d’ara. Aquestes velles corbes es poden observar al Poc Calbeil, a la comuna de Nefiac, on un camp plantat de vinyes s’honora d’una petita terrassa que atravessa els temps, de pedres portades aquí per les diades quan el riu es canviava en un gat enfadat i es encarregava de fer baixar el Conflent cap a la plana.

Terrassa alluvial al Poc Cabeil, Nefiac

A Cabestany, rebelota, el gran espaï agrícola entre el poble d’en Guillem i el de Canet-de-Rossello es veu amb les traces de la Tet. El celler local del Château de Rey no s’hi he equivocat i reten honor al riu amb el seu vi “Les galets roulés” (“Els palets rotllats”).

Amb el temps, el riu ha canviat moltes vegades de posició com si el seu llit li era massa estret, i s’ha acostat als pobles de Toluges, Millars o Bao sembrant, Polzet, un joc de pista pels geòlegs.

Terrassa alluvial de la Tet, als alts de Millars.

Palets rotllats, lloc dels Quatre Camins, Bao

Publicat dins de Catalunya Nord, rius i riberes | Comentaris tancats a On és la Tet d’antany?

Hidràulica urbana per remuntar el temps i consolidar el present

Henri Salvayre ens diu dins el seu llibre sus les aigües subterrànies dels Pirineus Catalans que el oppidum de Ruscino, construït a l’època romana sus la terrassa de Castell-Rosselló, era alimentat en aigua pels còrrecs que baixen els vessants del pujol, se creant un passatge a traves del aqüífer, fins a traspuar a la superfície.

Els còrrecs encara existeixen, de segur són pas els mateixos mes d’altres han prés el relleu i a vegades han sigut ajudats per la mà de l’home, com s’ha pogut fer segles abans. Feient aixó, ens inscrivim dins una història que ens lliga i ens arrela a la terra dels avantpassats, forgem i continuem un patrimoni comú necessari a la continuació de la nostra cultura.

Captació dels còrrecs de Ruscino, Castell-Rosselló

Publicat dins de Catalunya Nord | Comentaris tancats a Hidràulica urbana per remuntar el temps i consolidar el present

“El cant tumultuós d’un home i d’un torrent”

L’emissió de France 3 “Viure al País” del darrer diumenge va tornar a parlar de la terrible llevantada d’aquest principi d’any, i és possible veure-la de nou aquí:

http://midi-pyrenees.france3.fr/emissions/viure-al-pais-0

D’una banda més literària, us recomano llegir el molt bo llibre d’en Michel Maurette, La crue, a les Publications de l’Olivier. Escrit nou anys emprés del aiguat de 1940, la narració que ens entrega Maurette fou considerada per Pau Casals com una “colossal simfonia” pel seu retrat de la catàstrofe i del seu impact dins la societat nord-catalana d’aleshores.

A més, l’edició de 2007 es veu augmentada d’un estudi de Gérard Soutadé, ja autor del ouvratge Quand la terre s’est ouverte en Roussillon, L’aiguat – Octobre 1940, encara a les Publications de l’Olivier, i d’un prefaci de Joseph Ribas, especialista del món rural a Catalunya Nord.

La crue és una memòria escrita, una part del nostre heritatge com rossellonesos i poble del Mediterràni, amb els humors del seu clima. El llibre, no val la pena precisar-ho, es pot trobar a la Llibreria catalana de Perpinyà.

Publicat dins de Aiguats, Llibreria | Comentaris tancats a “El cant tumultuós d’un home i d’un torrent”

Cicle de conferències sobre l’aigua a l’UPVD

El any 2013 que vam iniciar fa ja qualques mesos, ha sigut declarat per l’UNESCO com any internacional de l’aigua. Per aquesta ocasió, l’Universitat de Perpinyà Via-Domitia (UPVD) ha començat ahir amb en Jean-Louis Roques, sociòleg, un cicle de conferències amb l’aigua com tema principal.

Aquí va la llista de les properes presentacions qui tindran lloc al amphi 5, a les 18h30, en francès:

18/03: Bertrand Lemartinel, L’aigua, font de vida, font de drames: les crescudes catastròfiques al Llengadoc-Rosselló.

25/03: Régis Olives, L’aigua per l’energia i l’energia per a l’aigua.

28/03: François Feral, Dret i administració francesa del medi ambient marí, exemple del Mediterràni i del Pacific sud.

4/04: Wolfgang Ludwig, Recursos hídrics i canvi climátic al Llengadoc-Rosselló.

9/04: Bruno Delesalle, El escull de coral, un ecosistema d’una gran originalitat però un ecosistema amenaçat.

18/04: Henri Got, Mancarem d’aigua al voltant del Mediterrani al segle 21?

Publicat dins de Perpinyà | Comentaris tancats a Cicle de conferències sobre l’aigua a l’UPVD

2013

Bon any a tothom, que els vagi molt bé. Que visquen la cultura i la llengua catalanes, des de Salses fins a Guardamar. Saluts!

Publicat dins de General | Comentaris tancats a 2013