Permeteu-me que en aquest article parli amb un discurs directe i reflexiu sobre la Responsabilitat Social i quina és la meva opinió enfront dita responsabilitat.
En primer lloc, vull recordar que la Responsabilitat Social és un terme emprat en el màrqueting social . El màrqueting social, a diferència de les altres branques del màrqueting té una funció divergent. Segons Lluís Saez, Sociòleg i autor de Familia i Valors. La institució familiar en temps de canvi (2008), el màrqueting social és el procés dirigit a influir en persones o grups amb la finalitat de canviar les seves idees, actituds, valors o conductes socials.
La Responsabilitat Social Corporativa ( a partir d’ara RSC), s’emmarca precisament en el màrqueting social. Moltes vegades la RSC, també se l’anomena màrqueting social empresarial i representa aquella part de l’empresa implicada en la transmissió del coneixement, del respecte, de la transparència i un llarg etcètera, a la societat.
La meva pregunta doncs, es dirigeix a la societat en general i a l’interès particular en concret; si estem habituats a demanar a les empreses que siguin socialment responsables, ambientalment responsables i econòmicament responsables, perquè no demanem al consumidor que sigui igualment responsable amb l’economia domèstica, l’entorn natural i la societat en conjunt?
És responsable comprar fruites i verdures d’importació perquè són més barates, tenint en compte la quantitat i qualitat de productors locals? És responsable comprar vuit camises d’oferta quan realment tan sols en necessitàvem una? És responsable demanar qualitat als aliments i no mirar mai les etiquetes nutricionals dels productes comprats? És responsable demanar un crèdit per comprar unes vacances? És responsable canviar els mobles del menjador cada dos anys perquè “n’estic cansat de veure’ls”?
En definitiva, és responsable responsabilitzar a les empreses de la tota la irresponsabilitat social?
