Què ens depara el futur? Com serà el nostre entorn d’aquí uns anys?
Aquesta i moltes altres preguntes, sobretot en moments d’incertesa i turbulència com els actuals, són qüestions que prenen una rellevància especial en les nostres vides.
Tenim vàries teories que apunten cap a un futur marcat per un extrem individualisme i cerca del benestar particular (Bauman, Z), amb un augment molt significatiu de les malalties mentals (Appignanesi, L) com la depressió, marcada per la pèrdua d’il·lusió i l’evaporació dels somnis.
Tot i així, com afirma Bauman: Que la història ho posi o no en escena (una situació) depèn del que fem nosaltres, que som els actors d’aquesta història, i en últim terme, els seus involuntaris dramaturgs.
Precisament per això, perquè el futur depèn del que fem en el present, altres teòrics com Serge Latouche aposten per un decreixement econòmic serè, basat en la cooperació activa i el canvi de percepció d’una societat individualitzada a una societat comunitària.
El fet de viure en un entorn altament canviant implica un grau d’adaptació constant; com a treballadors, empresaris, consumidors, ciutadans, pares,… cada dia ens enfrontem a situacions noves i a vegades, no massa engrescadores. Això però, ens indica que poques vegades en la història, amb tan poc temps s’han pogut canviar tantes coses.
Estem en una època de canvis, si, i el resultat dels canvis es veuran d’aquí un temps, però la implicació per determinar el nostre futur s’ha de començar avui.
