Els contes infantils i les rondalles populars són un element encisador, encara avui si em topo amb un llibre de contes l’obro per meravellar-me novament amb els malabarismes i situacions dels personatges i de les històries.
Però, més enllà d’entretenir, tots els contes infantils i rondalles mantenen un component moralitzador fonamental i aquest, és el tema que m’interessa més.
Tots recordem la història de la cigala i la formiga, o encara millor, el conte dels Tres Porquets i el Llop; cada un dels tres porquets feu una casa. Precisament, un component fonamental del conte és la manera de fer la casa. Un porquet la feu el més ràpid possible sense pensar ni el com ni el perquè, el segon s’hi esmerçà una mica perquè pensà en algunes conseqüències , tot i així la picaresca guanyà els seus pensaments i es sobreposà al sentit comú de les possibilitats d’una casa de fang. No és fins al final de la història on trobem un tercer porquet que, encara treballant amb la casa i després que els altres dos porquets es mofin de la seva preparació i treball, aconsegueix protegir-se del llop i protegir als altres dos porquets.
Trobo fascinant que en la cultura popular ja ens expliqui els resultats de la cultura del “Now”. I és que massa vegades tot ho volem per ara, per nosaltres, i esperar per tenir resultats és pels bojos i els visionaris… Bé, en aquest cas, ja des de ben petits ens desmunten la visió del “Now”, així doncs, donat que les sàvies llegendes ja ens expliquen que no funciona el treball ràpid i la recerca de resultats immediates… perquè ho seguim buscant?
