Noves tendències, noves oportunitats

Aquesta setmana passada, visitant la fira Hispack sobre packaging i tecnologies de l’alimentació me’n vaig adonar d’un nou cas de miopia de mercat; la miopia del sector de maquinària d’embalatge i tecnologies de l’alimentació.

Amb la caiguda lliure de comandes que han viscut moltes empreses, acompanyat d’una legislació que dificulta l’acomiadament de persones, moltes empreses han optat per redistribuir aquestes persones dins l’empresa perquè executin noves tasques o feines que fins ara feien les màquines.

No és d’estranyar doncs que el sector de maquinària d’embalatge i processos de fabricació del nostre país tal i com està estructurada actualment, tingui dificultats en els pròxims anys.

Com explicava Theodore Levitt amb la seva teoria de la miopia de mercat , si tan sols observem el que fa la competència directe segurament ens equivocarem. Aquest ha sigut el cas de la maquinària d’embalatge i processos de fabricació; la feina d’aquestes màquines no s’està substituint per màquines noves més potents i ràpides, sinó per les mateixes persones que fins ara treballaven en altres tasques però com que aquestes ja no hi són, roben les tasques de les màquines.

Per tant, el que tenim és un canvi d’actors; en comptes de tenir màquines per encapsar, ho fa el treballador que no té feina en la seva línia. Així doncs, vol dir que el sector de maquinària d’embalatge i processos de fabricació està acabada? res més lluny de la realitat. Senzillament significa que necessitem una reconversió del sector.

La reconversió del sector, no passa per fer màquines més ràpides, més barates, més segures…. La reconversió serà efectiva quan, aquestes enginyeries sàpiguen posar a disposició del client tots els seus coneixements en forma de serveis.

Les màquines de cosir domèstiques van desapareixer amb l'entrada del model de servei implantat pel sector retail

Perquè n’estic tan convençuda? Perquè estem a l’era dels coneixements i a l’era dels serveis. Les empreses més poderoses del moment no ho són precisament pels recursos tangibles sinó pels coneixements i per la capacitat de venda d’aquesta informació i coneixements, això doncs, perquè hauria de ser diferent aquest sector de tots els altres?

Quant a Alexandra Masó

Alexandra Masó Llorente, 33 anys. Politòloga , investigadora de Mercats i tècnica en participació ciutadana. Estratega de mercats
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, màrqueting estratègic i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.