En el conte popular de Hansel i Gretel s’explica com els dos infants, endinsats en un bosc profund i desorientador , han anat deixant engrunes de pa per recuperar camí a l’hora del retorn, però quan se’ls acaba el pa i han de recuperar camí, els ocells se’ls han menjat el pa i estan perduts en el bosc.
Quan una empresa treballa el desenvolupament de nous productes, a vegades es troben a la pell dels personatges de Hansel i Gretel. El procés de desenvolupament de productes implica anar deixant engrunetes al mercat, el que coneixem com inversions de recursos necessaris, repartides en un camí que és el temps. Arriba un punt que per impossibilitat , esgotament o convicció, se’ns acaba el pa, i mirant enrere, volem tornar a recuperar camí i per tant, recuperar la inversió inicial o engrunetes. En aquest moment, es llança el producte al mercat, i per sorpresa de tots, aquest producte no ens torna les engrunes, ans al contrari, ens fa un forat a l’estómac, provocant pèrdues i fent que destinem molts recursos no previstos en l’intent de re flotar el producte.
Hem de tenir en compte que el moment de recollir fruit o resultats de la inversió, no és quan el producte està acabat, sinó quan el producte està acabat, comercialitzat i ja porta un període raonable en el mercat per poder establir el grau d’èxit. Aquest últim pas, el de observar el comportament del producte en el mercat, hauria de formar part de la inversió inicial de qualsevol empresa. La realitat però és que com en el compte de Hansel i Gretel, deixem de invertir o llançar engrunes , quan tenim el producte acabat, girem la vista i no hi ha engrunes, ni multiplicació de pans , ni res de res…
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte… ja s’ha fos.
