Les complexitats dels beneficis

Què és el benefici? Quines són les tipologies de benefici existents? Com avaluem el benefici? Aquestes, no són preguntes fàcils, ni ràpides de respondre, aquest article, té la intenció de fer una introducció ràpida sobre la magnitud del concepte.

Tradicionalment , el concepte de benefici parteix d’una visió empresarial i individualista. L’empresa té una única responsabilitat; augmentar el seu benefici individual (Friedman, 1982).

Però també és cert, que el benefici no sols és una visió individualista sinó que ve condicionat per la percepció social i la opinió pública sobre el benefici. Com esmenta Joan Pascual: se genera un beneficio siempre que aumenta la cantidad de riqueza del sistema.

Per tant, el benefici particular, ha d’anar acompanyat d’un benefici social o extern,

Segons els mateix Pascual, parlem de dos tipologies de benefici; el benefici marginal particular (BMP) i el benefici marginal extern(BME),  i el Benefici Marginal Social (BMS) o benefici total, es mesurarà segons la suma de beneficis generats (BME + BMP). Un exemple d’augment del benefici marginal social en el cas empresarial seria la venda d’un servei d’advocacia que aporti coneixement al client, aquest client s’enriqueix però la societat en conjunt també se’n beneficia d’aquest coneixement.

D’altra banda cal tenir en compte, que el grau o quantitat total de benefici d’un producte (sigui un bé o servei), també depèn de factors com la durada (Pascual, 2003). Llavors, si depèn de factors com la durada… com valorem el benefici de una acció de màrqueting i quina durada té aquesta acció? Normalment, el valor de una estratègia de màrqueting hauria de ser elevat, ja que estem parlant de una aplicació de llarga durada, amb un impacte elevat en el temps i entorn.

Sovint però, les accions amb una durada elevada i un retorn d’inversió difús, es perceben com un cost per la empresa, no com un esforç temporal que es veurà compensada i amb escreixos en X temps.

Paradoxalment és com el camí de Santiago. No es pot assolir la magnitud de l’acte si fem el camí fins a Santiago de Compostela en cotxe, per contra després de fer un camí dur i llarg a peu, la magnitud del benefici percebut i rebut és molt superior fent un camí amb vehicle, curt, còmode però buit de contingut i coneixement.

Quant a Alexandra Masó

Alexandra Masó Llorente, 33 anys. Politòloga , investigadora de Mercats i tècnica en participació ciutadana. Estratega de mercats
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Gestió de projectes, màrqueting estratègic i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.