Un reportatge de TV2 desvetllava un altre engany de marca; la marca de aigua de luxe VOSS, distribueix una aigua que qualifica com a aigua d’alta qualitat, quan suposadament i segons el reportatge, prové de la xarxa d’aigues d’una petita ciutat de Noruega.
Un nou cas d’engany al consumidor, atribuït per descomptat al màrqueting. I és que últimament el màrqueting està prenent uns rols no del tot desitjables.
El màrqueting i les tècniques de mercat considero que son un tema, l’ús que se’n fa d’ells és un altre. Segons el pare del màrqueting, P.Kotler, en el seu últim llibre la ciencia del Caos, exposa com el màrqueting necessàriament ha de fer un gir de 360º. Hi estic completament d’acord.
El màrqueting no és una eina per generar necessitat, com vulgarment es diu, sinó tot el contrari, senzillament és un conjunt de tècniques per desvetllar què vol el consumidor, i remarco el verb voler, no necessitar, perquè tot i que no entrarem en un debat sobre la piràmide de Maslow i què considerem necessitat; moltes vegades el producte acaba sent una via que condueix a la satisfacció d’una necessitat, no un element per satisfer la necessitat pròpiament dita. Per exemple; l’ús d’un Iphone segurament no em durà a satisfer la necessitat de Afiliació, però ajudarà amb les seves eines de Facebok i Twitter a trobar més afiliació amb els amics i coneguts.
Per tan, sóc defensora de la necessitat real de utilitzar el màrqueting, però amb unes finalitats ben diferents a les exposades, no generem necessitat, detectem desitjos i busquem la millor manera de satisfer-los.
